dijous, 30 de novembre del 2017

La Casa del Sot.


La Casa del Sot, així és com ha estat coneguda tradicionalment  una de les cases històriques del nucli de Sant Genís. Un habitatge  que no ha estat alineat amb el carrer, ja que el seu origen és anterior a la formació del que coneixem com  a carrer Nou. I  com ja podem esbrinar  pel nom, una mica per sota d’ell, carrer que passa resseguint la carena on va créixer el poble.  Una casa amb un nom  ben justificat.

Aquest habitatge  amaga però un passat més gloriós del que la memòria popular recorda. La  casa, isolada a quatre vents fins no fa pas masses anys, ha estat el casal de l’oblidat  mas Antuny.

Aquest mas era una propietat de dotze jornals de bou, situat als afores del   nucli de  Sant Genís, quan el poble només era un grupet de sis cases a l’entorn de l’església. La finca  l’any 1502 era capbrevada pel Bertomeu Antuny, senyor útil i propietari del mas Antuny. Propietat  que  limitava a orient, a través d’un marge, amb una finca anomenada la Tomasa, l’actual can Reig,  finca  llavors sense edificar  propietat  de la família  Valldejuli d’Amunt, a  migdia amb una finca dels Antuny i aquesta amb la riera de Sant Genís, en aquell moment coneguda com a  riera de Bossagay, a occident  amb una finca també dels Antuny i al  nord amb el mas Guich a través d’un camí que esdevindrà amb el temps el carrer Nou.

El Bertomeu  capbreva també diferents finques; una feixa de dos jornals de bou a sota la quintana d’en Jaubert, una peça de terra de dos jornals de bou en el lloc conegut com la Sureda, una peça de terra boscosa d’un jornal de bou al lloc conegut com les Domes, una possessió de dotze jornals de bou a la Coma d’en Poch de Brugueres, una peça  muntanyosa de dos jornals de bou al lloc anomenat la Ranoguera, una peça de terra de cultiu de quatre jornals a Vallmala i  un quadró de terra  d’un jornal de bou a la quintana del mas Renom.

A finals del segle XVI tota la propietat i la resta de finques  han passat a mans de la família Valldejuli de la Torre o d’Avall. En desconeixem el motiu de canvi de propietari, no sabem si és per herència o venda, si que a partir d’aquest moment la família Antuny desapareix de l’escena i ja no trobarem ningú cognominat així a Sant Genis ni a tot Palafolls.

Al 1581 s’inicia l’edificació del carrer Nou amb una primera casa,  sempre a partir d’establiments fets per la família Valldejuli de la Torre per  cóssos provinents de la quintana del mas Antuny.  Aquesta primera casa serà construïda per manament dels obrers de la parròquia i  serà coneguda com a Casa de les Ànimes. No serà fins el    1650 que no s’establiran dos cóssos més, un a cada banda de la casa de les Ànimes. Ja tindrem un nou carrer amb tres cases mitgeres juntes.  Entre 1680 i 1681  s’establiran tres cases més contigües. Haurem d’esperar cent anys  per veure continuar el carrer, entre 1786 i 1796 s’estableixen, encara per la família Valldejuli,  dotze cases més, formant carrer només a la banda de migdia de la via. Així es mantindrà fins la segona meitat del segle XX.

Al 1656 el Francesc Valldejuli de la Torre  estableix a l’antic casal del mas al Miquel Bussinyac, teixidor de lli, on els seus descendents hi viuran fins a finals del segle XIX i mantindran la propietat fins al segle XX. A  l’any 1921 encara és propietat   del Joan Planas Dalmau, nét de la Teresa Lleonart, néta aquesta del Francesc Lleonart Bussinyac, i aquest  nét del Miquel Bussinyac establert pels Valldejuli.

L’antic casal del mas Antuny ha vist  com la quintana s’ha anat reduint  esdevenint una casa més del poble, mica en mica al llarg de les vides dels Bussinyac i els seus descendents, el casal i el seu entorn  oblidà el seu passat de masia   i es va convertir en una casa més,  la  casa del sot. I la casa del sot ara també perd el nom, doncs al sot ja hi ha més cases, el poble ja no hi veu aquella única casa i es converteix en un habitage sense nom, només amb un número a la façana. Engruixin el llistat de cases sense nom.

Xevi Salicrú

Bibliografia:
Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX. Edicions del Roig. 2016