Aquell 15 d'octubre que fou dissolt l'Ajuntament de Palafolls.

A Espanya, al novembre del 1933 s’havien celebrat les segones  eleccions de la jove República que foren guanyades  per la coalició formada pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José Maria Gil Robles.

El govern d'esquerra de la Generalitat, presidit per Francesc Macià primer i  a partir del gener del 1934 per Lluís Companys,  i els governs de centredreta de Madrid no tenen cap punt de trobada i la seva relació es complica cada dia que passa .

Les postures es  radicalitzen, la llei de contractes tombada pel govern de dretes de Madrid, disputes internes tan dels governs de Madrid com de  Catalunya acaben portant Catalunya  a unes jornades de protestes i vaga general a primers d’octubre,  que duen a la proclamació de l’Estat Català per part del president de la Generalitat. Això provoca un xoc entre institucions,  amb forces militars al carrer i sense que la Generalitat  compti amb el suport del General Batet (màxima autoritat militar a Catalunya),   acaben amb la rendició del  Govern Català el 6 d’octubre.

Això provoca  l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria, aquell que ja havia estat retallat abans des ser aprovat per les Corts Espanyoles l’any 1932. La repressió és  general, s’imposa el castellà com a llengua de l’administració i es dissolen tot els ajuntaments d’esquerres.

Palafolls no  passa immune a aquests  fets,  tot i que no ens consta que hi hagués cap enfrontament aquells primers dies,   el 15 d’octubre del 1934  es dissol l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Joaquim Fàbregas Parera d’Esquerra Republicana, per part de forces militars que es presenten a Palafolls.

“......reunidos en el salon de la Casa Consistorial los señores del Ayuntamiento anotados al margen convocados por el Muy Ilustre Señor Comandante de Artilleria, jefe de la Columna volante, don Antonio Carranza presente en este acto y siendo las diez se procedió a celebrar sesion extraordinaria bajo la presidencia de dicho señor.

Seguidamente dicho ilustre Señor Comandante y para hacer constar que con objeto de salvaguardar orden y en uso de las facultades que le estan conferides se acepta la dimision del alcalde de este Ayuntamiento el Señor don Joaquin  Fábregas Parera .....”

Es fa dimitir a l’alcalde i a tots el regidors d’Esquerra Republicana, el Joan Alsina Rabassa, Manuel Pla València, Joan Mateu Carbó i Jaume Martorell Pesaferrrer. Seguidament es nombra una comissió gestora formada per membres  de la Lliga Catalana,  Narcís Moner Mas, Narcís Puig Comas, Francisco Gibert Pernal, Lluís Ribot Perpiña, Narcís Camps Pascual i els  dos regidors de dretes que ja hi havia al consistori, el Joaquim Privat Ribas membre de la Lliga i Ramon Clopés Regàs, tradicionalista.

“....presentes en este acto los señores que deben cesar sus cargos respectivos  hacen entrega al concejal de la Lliga, Señor Joaquin Privat Ribas, que forma parte  de la Comisión Gestora, de las varas de mando respectivas, documentación y demás que queda archivado en la seretaria de este Ayuntamiento .....

Aquesta comissió gestora arribaria amb alguna petita modificació fins al 18 de febrer del 1936, dos dies després de les eleccions legislatives, on es retorna als Ajuntaments legítims sorgits de les urnes.

La pau durarà poc, en sis mesos les forces feixistes s’aixequen i acaben guanyant. Hauran de passar 40 anys de foscor per retornar la veu al poble, una veu   condicionada,  que ara, 40 anys més després, veiem que hi ha moltes coses que aquell règim va deixar lligat i ben lligat en l’essència de les institucions del Govern de l’Estat Espanyol.

Estem davant d’uns fets presents que semblen ja escrits a la nostra història, un octubre del 34 molt semblant al que, Déu no vulgui, se’ns presenta enguany.

Xevi Salicrú

Fons documentals

Arxiu Municipal de Palafolls. Caixa 860. Llibre d’actes municipals. Sessió 15-10-1934.