diumenge, 19 de febrer de 2017

Mariano de Creeft, militar i empresari miner.


Si busquem a la xarxa el cognom d’origen flamenc de Creeft, de les poques coses que en surten és el nom de José de Creeft, un escultor nascut a Guadalajara i mort a New York, considerat com un dels grans escultors del segle XX i un referent en el món de l’escultura nord-americana. Tot i que va néixer a Castella, el cartellista i dibuixant  Carles Fontserè el qualificava  de català universal. Com ell mateix deia, hi va néixer  per casualitat, la família hi estava de pas, els seus pares eren catalans.

Però no vull pas parlar del José si no  del seu pare, el Mariano de Creeft i la seva relació amb Sant Genís.

El Mariano de Creeft Masdeu era  nascut a Barcelona a l’any 1820, militar d'ofici com  el   seu pare, Lluís de Creeft. De tendència  lliberal,  va acollir la Primera República amb les mans obertes. Home de negocis que el va portar a ser  el gerent d'una companyia anomenada La Amistad.

Al 20 de juliol  de 1860, segons escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques, el Joaquim Torrent Vidal. propietari del mas Valldejuli de la Torre, estableix a la Societat La Amistad,  en  una peça de terra, part erma i  part bosc, amb l'objectiu de  construir-hi  una  foneria de ferroon el document  especifica que serà exclusivament pel mineral de ferro que  produeixin les mines que hi ha en dita finca, i que explota el  Clement Tauler, i el preu de compra del material serà el que ja tenien establert previament  en Torrent i dit Tauler. 


El Mariano de Creeft feia companyia amb el Camilo Closellas, metge cirurgià i amb el Lluís Raymat, comerciant.

 En aquesta finca a l’actualitat encara  hi queden restes de l’edificació que s’hi va construir per fondre-hi  el ferro. Només hi podem  veure   les parets exteriors de l’edifici construït llavors, paraments amb una aire fabril de construcció de finals del XIX, formant un mur que envolta tot un hort. Tot i que hi ha una petita part de la paret que presenta un tipus de construcció  aparentment més antiga. La tradició oral anomena aquest lloc, la fundició, tot i que ja no hi ha pas ningú que recordi el que s’hi feia, tan sols en queda el nom.

Segons nota de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España pel company    Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.

El 31 de maig de 1861, segons inscripció també de la comptadoria d'hipotèques la societat denominada La Mutua, els deixa 6800 duros, prometen retornar-los el catorze de juliol d'aquell any, hipotecant la foneria.


Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 ( localitzat pel  senyor Josep  Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar  la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria crec que indiscutiblement és la foneria situada a Can Valldejuli de Sant Genís, una copia conservada del padró de Palafolls de l'any 1861   ens indica que l'actual lloc anomenat fundició hi havia una fabrica propietat  del Mariano de Creeft. Pel que respecte a les mines que també situa a Malgrat a peu de la carretera nacional, podríem estar parlant de les mines anomenades actualment de can Palomeres,  L'informe trobat per Cerdà diu que les mines on és portarà a terme l'extracció del mineral són propietat dels senyors Fiballer i Tauler segons el contracte del 16 de juliol de 1861. I aquest senyor Tauler sembla que és el propietari de la extracció de la mines situades a la finca on hi ha la foneria.


Sorprèn que aquest document situi  la  foneria i mines  a Malgrat, quan sembla que tot apunta a que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement situar la societat a Malgrat,  podia fer més llaminera la captació de nous socis, que situar-la al municipi de Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.

I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener  de 1862, pocs  dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.


Sembla que a l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.

Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral,que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli,  fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.


Queda més per aprofundir en aquest element que és “la fundició” de Sant Genís, i les seves possibles anteriors  extraccions de mineral de ferro a la zona.  Com  les mines de Can Palomeres a l’altra banda de la muntanya, amb restes d’una gran infraestructura, que van funcionar entre el 1909 i el 1914, i que poca cosa en sabem d’anteriors extraccions també. 

De banda a l'exposat,  a  Sant Genís   apareix als segles XVII i XVIII el topònim   “ fabrica de la ferrera” localitzat segons l'època  al veïnat de Sant Genís. Poca cosa  en sabem, gaire res, tan  podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro que  qui sap si relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.

Xevi Salicrú.

Fons consultdes:

Arxiu Històric Fidel Fita. Comptadoria d'Hipoteques . Llibre IV.  Rustiques Palafolls. 1849-1862.
f. 51 i 73.

Padró de Palafolls 1861. Còpia conservada per la família Borrell.


Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís. Palafolls. Edicions del Roig, 2004. 311 p.

Ligos, Víctor. Explotació dels recursos geològics i minerals del Maresme: pedreres,bòbiles, forns de vidre i mineria. Revista l'Atzavara, núm. 23. Museu de Mataró. 2014. 43-60 p.







l