diumenge, 23 d’octubre del 2016

Teixidors de lli i parroquians de Sant Genís

El  teixidor de lli és un menestral que fa  teixits de lli,  una tela teixida a partir de  fil  de lli,  una planta herbàcia de la família de les linàcies cultivada arreu del planeta. Segons la varietat  es pot utilitzar  per diferents usos,  d’alguna de la tija se n ‘extreu el fil, d’altres s’aprofita la llavor, de la qual també se’n pot extreure  l’oli de llinosa.

 El fil de lli s’extreu de la tija collida quan encara verdeja, a través de tot un procés molt laboriós, on s’han d’assecar les garbes per endurir les tiges,  després amarar-les amb aigua diversos dies per facilitar l’extracció del líber de la tija. Llavors es tornen a deixar assecar, es trinxen i es pentinen obtenint una fibra anomenada  bri i una de més basta anomenada estopa. I aquests dos materials es filen  obtenint dues qualitats de fil diferents. Tot aquest procés de confecció del fil el feien tradicionalment els pagesos que havien conreat el lli, i  era venut als teixidors , que amb els seus telers  confeccionaven el teixit, l’anomenada roba de fil, la més fresca per l’estiu i  del que es feien especialment llençols, per la seva textura suau.

No tinc notícia de cap  document on s’especifiqui cap collita de lli al nostre terme,  sí que en alguns documents es parla d’ell, com ara disposicions senyorials que gravaven  el seu cultiu, és de suposar doncs el seu conreu en un moment o altre. Però si que es van produir molts teixits de lli per les mans de  varis teixidors  documentats al llarg de varis segles, del  XVI al XIX, als veïnats de les Ferreries i de Sant Genís, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls.

El primer que tenim localitzat és l’Antoni Puig a l’any  1583, en una casa al veïnat de les Ferreries, a peu del camí Reial, i molt a prop d’aquesta casa a  l’any 1676 hi localitzen un altre teixidor de lli, l’Antoni Vilar.

Molts d’aquets teixidors  acaben sent l’origen de nissagues dedicades a l’ofici durant varies generacions, on  a Sant Genís n’hi trobem tres.

La família Bussinyac, situats en una casa pròxima a l’actual carrer Nou, l’antic mas Antuny. Al 1656 hi tenim documentat al Miquel Bussinyac, al 1685 al seu fill, el Francesc Bussinyac, on al  inventari que fa la seva vídua dels seus bens, l’any  1688, ens hi consten dos telers que tenien instal·lats a l’entrada cuina de la casa.  A l’any 1746 encara la casa serà propietat d’un teixidor de lli, el Josep Villaret Bussinyac instal·lat però llavors a Vilobí.

La segona nissaga  és iniciada  pel Martí Aygües, vingut de Maçanet i  instal·lat a Sant Genís a mitjans del segle XVII, al 1665 hi tenim documentat a la mateixa casa al seu fill Jaume, que casarà la seva filla i hereva amb el Pau Reig de Sant Genís,  i aprendrà l’ofici  del sogre,  convertint-se amb teixidor de lli també. Quatre generacions més seguiran l’ofici, el Miquel Reig Aygües, el Miquel Reig Soler, el Joan Reig Planella i el Miquel Reig Rossell, nascut l’any 1799 i mort a l’entorn del 1890,  i últim d’aquesta nissaga de teixidors de lli. La néta d’aquest Miquel, la  Teresa Sensat Reig (1854-1943), la meva rebesàvia, encara recordava  els telers  i conservava peces de roba  amb tela de lli teixida a la casa.

I la tercera, documentada al segle XVIII, la família Font, instal·lats en una casa situada al que és a l’actualitat el carrer Nou. Al 1749  al Joan Font i al1788 al seu fill el Cristòfol Font.


El desenvolupament de la indústria tèxtil catalana  va acabar amb tots aquests menestrals arreu del país, i la globalització va enfonsar a la segona meitat del segle XX  aquesta indústria, i ara al segle XXI ressorgeixen nous petits menestrals de lli, valoritzant el producte fet mà, sostenible i de proximitat. Tot torna diuen......

Xevi Salicrú


Bibliografia:
Revista El Rec Clar, nº65. Els teixits de lli a Vidreres, segles XV-XIX. Josep Formiga i Bosch, pàg. 4. Ajuntament de Vidreres.2004.