diumenge, 19 de juny de 2016

Ferrers de Ferreries




El Veïnat de les Ferreries és tot aquell  territori situat entre  el castell i  la carretera d’anar a Blanes, i entre el cementiri i el riu, aproximadament, limitant històricament al nord amb el veïnat del castell (actual castell i Sta. Maria) al sud amb el veïnat de Sant Julià (actual Sant Lluís), a ponent amb el veïnat  de Sant Genís i a llevant amb el riu.

Abans d’anomenar-se de les Ferreries, era anomenat de la Burgada. A la documentació de principis del segle XVI s’anomena encara veïnat de la Burgada. Al llarg dels segles XVI i  XVII  es fa servir majoritàriament la fórmula “veïnat de  la Ferraria sive de la Burgada”, En un principi el topònim era utilitzat amb la forma singular, “Ferraria”, al XVII es va pluralitzant, fins arribar al XVIII on ja es generalitza la forma plural “Ferraries”, i desapareix el “sive de la Burgada” perpetuant-se  la versió que ens ha arribat fins avui.

El primer topònim, Burgada, faria menció a un element geogràfic, el torrent o riera de la Burgada, documentat en èpoques ben reculades, al capbreu de l’any 1502 del Terme del Castell de Palafolls  ens hi situa moltes de les finques capbrevades, el seu significat el desconec, no apareix al diccionari de l’IEC , només hi surt la seva possible arrel “burg”, on ens diu que significa: barri a l’exterior d’una vila emmurallada, o una vila afranquida, segurament sense relació amb el nostre topònimCuriosament on es forma aquesta  riera hi tenim localitzat el mas Burg o Burch, mas que ésl'origen del grup de cases anomnades de la Ciutadella, que tindria una certa similitud amb el significat que li dóna l’IEC. Amb tot això podríem sostenir la hipòtesi de que el nom de la riera podria venir donat pel nom del mas que la veu néixer. El segon topònim,  Ferreria , té dos possibles significats, relacionats amb el ferro, un seria l’obrador del ferrer i l’altre,  el lloc on es tracta el mineral per extreure’n el ferro. 





Moltes vegades algunes fonts relacionen l’origen del nom del veïnat,  amb la farga de destret del senyor del castell. La farga de destret era la obligació del pagès de comprar i reparar les eines a la farga del senyor. Jo personalment no trobo cap element que relacioni una cosa amb l’altre, els mals usos varen ser abolits a finals del segle XV i encara el topònim Ferraria no havia aparegut definint el veïnat.
S’ha de tenir ben present que l’ofici de ferrer és un element imprescindible al món rural, el primer ofici que s’instal·la  en  una  comunitat agrícola, per petita que sigui, és l’ofici de ferrer, imprescindible per les feines diàries del món pagès.
El veïnat de la Ferreria comença sent un veïnat de masies disperses, quan era anomenat de la Burgada. A la segona meitat del XVI, quan ja apareixen les primeres cases agrupades entre mitgeres, formant un petit carrer incipient,  el primer ofici  documentat és el de ferrer.  Curiosament en aquell moment és quan apareix el topònim Ferreria començant a substituir al de Burgada.

Capbreu  de Pere Ferrari, ferrer, 1583.Arxiu Municipal de Sils

Quan es comença a localitzar  el topònim Ferraria a l’any 1583  és quan ja hi  tenim ben consolidada una ferraria a l’incipient nucli de les Ferreries.  El primer ferrer documentat però al 1502 és el Pere Orenc  on capbreva una ferraria i casa instal·lada amb llicència senyorial tot just un any abans, la seva localització és incerta,  només sabem que era al veïnat de la Burgada. El primers ferrers documentats ja en l’incipient nucli, ja anomenat de la Ferraria, és  el Francesc Ferrari i l’Antoni Ferrari  al 1583 (8). Tots dos en aquell moment són morts, la ferraria del Francesc la regenta el seu fill i la del Antoni s’anomena la seva situació però no sabem si està en funcionament. Tampoc sabem ell parentiu de tots dos ferrers, si que sembla que la de l’Antoni no té continuïtat, podríem especular en que la ferraria es desplaces i una fos la continuació de l’altra.
La coincidència d  l’ofici amb el cognom és realment curiós, Ferrarii és el genitiu de Ferrarius, ferrer en llatí. En molts documents medievals, en llatí,  apareixen els cognoms en la seva forma llatina,  que hem de transcriure amb la seva  forma catalana, doncs aquella gent que esmenten ja no parlen pas llatí i eren coneguts amb la fórmula catalana, tot i que en aquests  documents  s’escrivia la forma llatina amb consonància  amb el document. Al capbreu del 1583,  redactat en llatí a excepció dels antropònims i  topònims que estan en català, només hi ha una  excepció en el cognom d’aquesta família, els Ferrari, que com he dit seria la versió llatina de ferrer, tot i que la versió exacta acabaria amb dues i..
Els cognoms feia entre dos i tres-cents anys que s’havien format, la coincidència és sorprenent, estaríem parlant d’una nissaga que mantenia l’ofici des de l’establiment  dels cognoms? Com si ara el que es cognomina Alemany fos encara de  nacionalitat alemanya o el que es diu Sastre, el seu ofici fos el de sastre. Els primers cognoms definien característiques, procedències, oficis...dels seus portadors i que en un moment donat es converteixen  en hereditaris, formant els cognoms tal com els coneixen ara.
El Francesc Ferrari deixa en herència la botiga de ferrer (ferreria) al seu fill Pere, documentat l’any 1583.  Aquesta botiga de ferrer estaria en un punt on hi havia ja quatre cases, part de l’actual carrer Major. No em consta que la nissaga continués a Palafolls i ni amb l’ofici.
 Al 1665 ens consta un altre ferrer, situat a la zona de l’actual carrer Passada, el Jaume Torres, iniciant una nova nissaga de ferrers. A principis del XVIII apareix una  nova ferreria diferent, la del Benet Vila, al costat d’on havien estat instal·lats els Ferrari, convivint dues ferreries, la de la família Torres i la del Benet Vila.  L’any 1749 segueixen havent   dos ferrers, l’Anton Torres i l’Anton Aboyer, gendre del Benet Vila.
En entrar al segle XIX l’ofici de ferrer s’ha desplaçat a la plaça, on hi consta la família Fontané i cap a finals d’aquest segle  la família Roure, a la mateixa plaça però en un altre habitatge. A l’any 1924 tenim dues ferreries, la de la família Roure, amb el ferrer  Josep Roure Gili,  que continua a la plaça i la del Lluís Amiel Payet, vingut del poble d’Albons i situat a la casa encara coneguda com a cal Ferrer, a la zona baixa del carrer Major, per on hi passen diferents ferrers, l’Alfonso Oliver Rosés i  en  Miquel Roca Vallmitjana, vingut de Constantins  i gendre del Lluís Amiel. En Miquel Roca coincideix,  en el temps, amb un altre ferrer  situat al carrer Major anomenat Pidemunt, a la cantonada del carreró peatonal que porta al carrer de les feixetes dels Leon.

A l’actualitat el terme, veïnat de les Ferreries, ha entrat en desús, però es manté el topònim anomenant una escola de Palafolls amb aquest  nom. També hi ha un element interessant,  una senyalització moderna de grans dimensions a la N II, a la rotonda de Sant Genís,  on ens assenyala una banda cap a Sant Genís i l’altre cap a Les Ferreries, doncs aquesta cruïlla de dita carretera parteix l’antic camí  per anar del veïnat de Sant Genís al veïnat de Les Ferreries, diria l’últim vestigi original del nom,  a vegades el Ministerio de Fomento  fa alguna cosa bé.

Xevi Salicrú