divendres, 6 de maig de 2016

Noms de masies, ara i abans



Diuen que la transmissió  oral no va gaire més enllà de  150 anys, estirant molt,  prou que ho veiem quan ens endinsem en la documentació històrica, podem comprovar com la major part de les masies de Palafolls no les podem trobar  pel nom que ara duen, el nom que tenien ja l’hem oblidat i s’ha substituït per un altre.

La principal causa de canvi de nom és el canvi de propietaris, les que l’han mantingut, conserven a la mateixa família també,  com a Can Borrell, can Bigas, can Roquet  o Can Ribas, aquestes si que podríem dir que sempre s’han dit igual. D’altres l’han conservat amb variacions, com a can  Gibert, igual que  la transformació que va patir  el cognom de la casa, que va passar al segle XVIII de Jaubert  a Gibert.

Tot i que sempre hi ha excepcions, can Jordà, tot i canviar de propietaris, manté el nom amb alguna variació, antigament era el mas Jordà Moresch, ja apareix així al segle XV, per diferenciar-lo d’un altre del mateix nom, el mas Jordà Sabater, situat a l’actual Malgrat ara, i que canvia de nom al segle XVII passant-se a dir-se mas Joia de la Tuna. Però per fer-ho més complicat apareix a Sant Genís un altre mas Jordà, l’antic mas Ramis, que canvia de nom al segle XVIII quan el compra una branca de la família Jordà Moresch. Una altra excepció el mas Reixach, tot i canviar de propietaris segueix mantenint el nom.
O el mas Xuclar, l'antic mas Jutglar documentat ja al segle XV, que tot i canviar de família  conserva el nom una mica transformat.

D’altres l’han perdut, doncs la masia s’ha integrat dins la trama urbana i ha vist transformat  el seu aspecte originari i amb ell el nom, com el mas Monràs a la plaça Major o el mas Reig a la plaça de Sant Genís.

I la gran majoria   han canviat de propietaris  i per tant han canviat de nom. A vegades, però, trobem els noms actuals d’aquestes en la documentació, però fan referència a d’altres masies, topònims que s'han mantingut però han canviat de lloc, cosa que  pot portar a errors.

El mas Florit, antigament s’havia conegut com a mas Tosell de ses Boygues. Ja documentat al segle XV com a mas Tosell , on també apareix un mas Boygues, que acabarà ajuntant-se amb el Tosell, passant a anomenar-se mas Tosell de les Boygues. I al segle XVIII passa a mas Florit quan el compra una família de Blanes cognominada Florit.
El mas Pinell, tot i que no  tinc localitzat el seu emplaçament, es dilueix amb la incorporació al mas Jordà Moresch. Abans del segle XV, quan encara no era propietat de la família Pinell, era conegut com a mas Cardona, al llarg del XVI en moltes inscripcions del mas s’anomena el nom del mas fent referència al vell.
El gran casal dels Puigvert, el mas Puigvert, fins al  segle XVI era conegut com a mas Bossagay, el cognom dels seus propietaris, a partir de l’adquisició del mas per la  família Puigvert al segle XVI canvia de nom. Però fins al segle XVI hi havia un altre mas Puigvert, que no és l’actual,  i que estava situat al veïnat de Sant Julià, que era  la masia que actualment es diu ca la Coixa, actual terme de Malgrat ara.
Can Camps, aquesta  masia closa sota el castell, un document ja ens fa referència al mur que l’envolta al segle XVIII, fou coneguda fins a aquest segle com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom, el mas Puiggorri de Sant Genís i el de sota el castell, el de Sant Genís s’havia anomenat  fins al XVII  mas Carreres.
Can Bonosi actual, masia integrada ara a la trama urbana, al carrer passada,  que havia estat l'antic mas Roig des Prats, tot un periple de canvis, passant  per ser el mas Riera durant una època.
El malaguanyat mas Tit, que les reivindicacions del poble no van poder salvar, era el mas Dalmau, tot i que n’hi havia un altre de mas Dalmau però duia l’afegit de mas Dalmau  de la Franquesa,  a Sant Genís i malauradament també va anar a terra.
El mas Valls, situat a Vallplana, i que ara coneixem com a can Vinyals, nom que li va donar un masover del segle XIX.
Ca l’Estiu de Sant Genís, anomenat així a partir del segle XVII, quan l’adquirir la família homònima, fins llavors havia estat el mas Alfós.
El mas Rupià, ja documentat al segle XV, ara conegut com a can Sureda, cognom dels actuals propietaris.
Can Vidal, mas de la vall de Sant Genís, per canvi dels seus propietaris passa de mas Valldejuli de Munt a can Vidal, i aquest mas Valldejuli de Munt va compartir època amb el mas Valldejuli de Baix, que quan se li va adossar la torre de defensa  passa a anomenar-se mas Valldejuli de la Torre i en el moment que canvia de nom el de Munt el de la Torre se’l coneixerà com a mas Valldejuli,  la forma que ens ha arribat a l’actualitat, doncs amb un sol mas d’aquest nom ja no porta a error.
La casa de Sant Julià, que ara coneixem per la Casa Gran, seu d’una família que pertanyia a la petita noblesa, els Sant Julià, que  abandonen el terme en emparentar amb els Albertí de Vallcanera, i aquests amb els Bell-lloc .Cognom que donarà nom al veïnat on era situat el casal.
Can Palomeres, tot i que ara és al municipi i parròquia de Malgrat, en els seus orígens quan pertanyia a la parròquia de Sant Genís, havia estat el mas Oliver Duran.
El mas Padrer, al camí de Sant Genís, conegut com a mas Bayés a l’entorn del XVIII i anteriorment mas Xurrich.
El mas Rossinyol, que al ser-hi establerta  la família Fonolleda, passa a ser conegut com a mas Fonolleda.
Can Cabreta, a Sant Genís,  motiu que  deriva del nom pel qual s’havia conegut anteriorment , mas Alsina de les Cabres , alternant-se amb el de mas Alsina de la Calç. Aquest va coexistir amb un altre masia, el mas Alsina de la Casanova, quan el de les Cabres passa a Cabreta, com que només queda un mas anomenat Alsina, el de la Casanova se’l coneixerà simplement com a mas Alsina.

Això és una mostra dels identificats,però n’hi ha molts encara per poder relacionar, mas Reverter, mas Montaner, mas Tomàs de la Serra, mas Albarich, mas Burguet, mas Vives....tot un llistat de noms que apareixen als documents i on costa trobar aquella pista, que el relacioni amb una masia actual ,que ja ha oblidat el nom antic. 
No és pas feina fàcil.

Xevi Salicrú