dilluns, 28 de març del 2016

Els Juanysacreu, una nissaga de Palafolls



Al Palafolls del segle XV ja hi trobem a la família Joanysacreu, la primera menció és un document notarial on Pere Johan  de sa Creu,   a l’any 1433, reconeix com a senyor l’Abad de Sant Salvador de Breda.  Aquest document no és pas únic, sinó que forma part de tot un llibre on diferents veïns de la parròquia  de Sant Genís,  reconeixen  a l’Abad del Monestir de Breda com a senyor directe de les seves terres i masos.
Actualment   a Palafolls ja no hi trobem ningú amb aquest cognom ,  però encara tenim entre 8 i 10 persones, segons el IDESCAT, que el duen com a primer o segon cognom  a la comarca   del Barcelonès Nord, en desconec si poden ser descendents d’aquesta família palafollenca, doncs sembla que el cognom s’hauria format a Palafolls.
Com veiem, en un principi la forma del cognom era una mica diferent a la que  va acabant sent, creat  per  l’aglutinament de Joan, nom bíblic que significa Déu dóna gràcies, amb el topònim de la Creu. De la Creu faria referència a un lloc geogràfic, segurament en un principi per diferenciar-los  d’alguna altra família que es cognominés també Joan.  Fins cap a finals del segle XVI anem trobant el cognom Joan encara no aglutinat, però sempre acompanyat amb el topònim de la Creu. La forma originaria va anar evolucionant al llarg del temps: Johan de ça creu, johannisacreu, johannes de creu, juan de sacreu,  i  finalment s’acaba imposant al segle XVIII juanysacreu o juanisacreu segons el document,  ja totalment aglutinat donant un nou cognom ben  consolidat en la forma.
Al 1502 ja es parla del mas joanysacreu, la ubicació del mas encara és incerta, quedant a l'espera de noves troballes que aclarin la seva ubicació, no lluny de l'actual carrer Major. 
Tenim un llistat de diferents propietaris, no seria una genealogia completa però s’hi  acostaria:

1433 Pere Johan de sa creu
1488 Pere Joahannes de creu
1502 Jaume Joan de sa creu
1583 Pere Johannisacreu
1639 Joan Joanysacrreu
1684 Pere Joanysacreu
1740 Ramon Juanisacreu

A partir d’aquest moment la família abandona el mas, l’hereu es casa amb una pubilla i el nou matrimoni que aglutinarà el llegat de les dues cases, passa a viure a casa de la noia, el Mas Bonet de Santa Susanna. Normalment quan es donava aquesta situació, casament d’hereu amb  pubilla, i la pubilla tenia un patrimoni més gran que l’hereu, com és el cas que ens ocupa, el matrimoni passava a viure a la casa natal de la pubilla i fins i tot arribava  el marit a adoptar el nom de la muller, aquí no fou així, tot i anar el matrimoni cap al Mas Bonet i quedar el mas Juanysacreu com a masoveria, els fills del matrimoni es  cognominaran Juanysacreu. Els Bonet ja havien emparentat amb gent de la nostra parròquia al segle XVII, casant un fill de la casa, el Rafel Bonet  amb la  pubilla de Can Ferrer-Hosta  de Sant Genís, la Magdalena Hosta, cognominant la descendència Bonet, però arrossegant varies generacions el cognom Hosta al costat del Bonet, fins a mitjans del XIX.

1753 Pere Juanisacreu casat amb Teresa Bonet
1793 Pere Màrtir Juanisacreu Bonet casat amb Francesca Puigvert
1822 Josep Juanisacreu Puigvert casat amb Antònia Misser Mora. 

Aquest Josep acaba venent gran part del mas Juanysacreu, doncs a partir de la marxa de la família cap a Santa Susanna es va venent i establint gent en solars per construir-hi cases o en terrenys de cultiu per treballar-los, quedant al final només la masia que també s’acabarà venent.

1872 Joaquim Juanysacreu Misser,  aquest arrossegant ja problemes econòmics del pare acaba venent també el Mas Bonet, tot  i que uns anys més tard serà recuperat pels seus descendents, doncs s’havia venut tot en un lot i va ser de bon recuperar,  cosa que no passarà amb el mas Juanysacreu que s’havia anat esquarterant.

Part d’aquestes  terres del Mas Juanysacreu, especialment la venda de la quintana del mas  va servir per acabar de formar un del principals carrers de Palafolls, el carrer passada, l’actual carrer Major. Fins aquell moment només estava edificat a l’entorn de la plaça i part de la vorera onles façanes de les casesmien cap a l'est. Així  l’any 1854 el Joaquim Juanysacreu  estableix tota una sèrie de veïns en solars per edificar, formant  tota la vorera, amb façanes mirant cap al'oest de l’actual carrer Major, el tram  que aniria de la plaça fins a l’església, i on encara alguns dels actuals propietaris que hi viuen son descendents d’aquella gent establerta pels Juanysacreu.
I és així que la desfeta  i la marxa d’aquesta família ajuda a configurar un dels eixos principals de l’actual Palafolls, heus aquí el interès d’aquesta nissaga, i com a curiositat, a l’actualitat ha retornat a viure a la població uns descendents d’aquells Juanysacreu, que establiren a tanta gent. Una família que ha aprofitat el creixement dels últims anys de  Palafolls per establir-s’hi,  vinguts des de Santa Susanna  desfent el camí del Pere Juanisacreu.

Xevi Salicrú

Bibliografia:
-Josep M. Massons. Història de la Vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna.
-Adrià Canal i Moré. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Barcelona. Sírius edicions. 1997.
-Arxiu Històric Fidel Fita. Comptadoria d’Hipoteques.
-Arxiu Municipal Històric de Sils. Capbreus Palafolls.
-Buidatge Capbreu Palafolls 1435-1436. Arxiu ducs de Medinaceli de Sevilla. Prim Bertran Roigé.

dilluns, 7 de març del 2016

La quinta del 1726.




Amb el Decret de Nova Planta moltes coses canviaran  a Catalunya, una d’elles serà la implantació de lleves forçoses,  mentre que fins llavors  les aportacions de soldats del territori de la Corona d’Aragó havien estat formades per voluntaris, a partir d'ara es reclutarà a través de quintes per suplir la falta d'efectius.
A la primera meitat del segle XVIII foren convocats diferents reclutaments, al 1718, 1726, 1730, 1732, 1741 i 1746.
La parròquia de Sant Genís de Palafolls, en aquells moments parlant a “grosso modo”seria l’actual municipi de Palafolls,  com a territori sota domini dels Borbons, també ha de fer la seva aportació a aquestes quintes, com és el cas documentat que tenim de la segona lleva, la del 1726.
Al novembre del 1726 es publica una real ordenança en la que s’ordenava el reclutament de 8.000 homes per reforçar els regiments d’infanteria, com a comparativa al 1746 en demanaven 25.000. S’havien de repartir segons la població de cada Ajuntament.

El reclutament tenia una sèrie de bases:

-s’havia de repartir equitativament per poblacions, segons la població que tinguin.
-la quinta es faria per sorteig entre els homes de 18 a 40 anys que reunissin les condicions següents “estatura, robustez, sanidad y disposición competente para el manejo de armas y Servicio de Guerra”.
-es podrien lliurar els fills de vídua pobra , fills únics de pares majors de 60 anys i fills de pares malalts.
-si estiguessin allistats dos o més germans i a un d’ells li toqués ser soldat, els altres quedarien exempts, però seguirien allistats per si al que li tocava desertava.
-seria lliurat el solter que es casés  o presentés amonestacions 15 abans de la presentació de les llistes.
-els que estiguessin treballant fora del seu poble entrarien en sorteig en el poble de residència.
-si algú que hagués d’estar inclòs en llistes i no hi estigués i ell no ho reclamés, en cas de ser descobert seria condemnat a 4 anys de presidi a l’Àfrica.
-cada Ajuntament conservarà el llistat dels soldats donats a l’exèrcit.
- els mossos elegits per sorteig serviran durant cinc anys.
-els exclosos del servei se’ls farà un certificat per no ser considerats desertors.

I seguint l’ordenança, el 18 de desembre de 1726 es reuneixen a la rectoria de la parròquia els senyors Pere Rabassa, batlle del terme i parròquia de Palafolls, Francesc Moner, Joseph Comas, Francesc Jordá i Joan Sagrera, el corrent any regidors de la  parròquia de Sant Genís de Palafolls davant i en presència de Josep Català prevere i rector de la parroquial església i d’Antoni Figuerola i Valldejuli, notari . Es fa concórrer en sort els següents mossos:

Salvador Pla, fill de l’Esteva Pla.
Jacint Estiu, fill de Francesc Estiu.
Josep Alsina, fill de Josep Alsina de la Casanova.
Salvador Alsina, fill de Josep Alsina de la Casanova.
Antonio Alsina, germà de Francesc Alsina de la Cals.
Josep Brunet, fill del difunt Joan Brunet.
Josep Vila, fill del difunt Joan Vila.
Geroni Pla,fill del difunt Joan Pla .
Josep Joany, fill de Ramon Joany.
Ramon Joany, fill de Ramon Joany.
Francesc Moreu, fill de Bernat Moreu.
Josep Bigas, fill de Ramon Bigas.
Antoni Nualart, fill de Josep Nualart.
Domènech Bosch, fill de Francº Bosch
Josep Prats, fill del difunt Josep Prats.
Bonosi Carreres, fill del difunt Josep Carreres.
Jaume Borrell, fill d’Antoni Borrell.
Pere Camps, fill del difunt Pere Camps.
Rafel Robert, fill d’Esteve Robert.
Un fill de Miquel Crosas.
Francesc Pujol, fill de Pau Pujol.
Pau Pujol, fill de Pau Pujol.
Jacint Tresserres, fill de Francisco Tresserres
Joan Dalmau, fill de Miquel Dalmau Reixach
Jaume Vall, fill de Rafel Valls.
Josep Bigas, fill de Jaume Bigas.
Jaume Planet, fill de Pere Planet.
Antoni Targa, fill de Josep Targa.
Pere Torras, fill del difunt Salvador Torras.
Jaume Sagrera, fill de Joan Sagrera.
Josep Jordà, germà de Francesc Jordà Moresch.
Pau Xapellí, que està a casa de Pere Borrell.
Bonosi......,  mosso del Mas Farnés.
Esteva Maset, mosso al Mas Estornell.
Pau Riba, mosso al Mas Marçal.
Joan Freixes, fill de Joan Freixes, mosso de casa d’en Ramon Juany.
Josep Recasens, mosso a casa de l’Antoni Puig de la Burgada Puigvert.
Gabriel Viñas,fill de Pau Viñas,  mosso a casa Puigvert.
Jaume Tortós, fill de Francesc Tortós, mosso a Can Estiu Roquet.
Miquel Alsina, fill de Joan Alsina, mosso a casa d’en Rafel Valls.
Rafel..., mosso del Mas Florit.
Joan Torrent, fill de Francesc Torrent.


I segons el document, un cop llegit es va dur a terme el sorteig, es van posar tots els noms en uns rodolins i se’n va triar un a sorts, sembla que per la població que tenia la parròquia només tocava aportar un soldat.
 I el rodolí que va sortir era   el d’en  Josep Bigas, fill de Jaume Bigas.

A continuació també ens aporta el document el llistat del mossos exempts i el motiu:


Francesc Borrell, fill de Francesc Borrell, baldat.
Pau Puiggorri, per ser fill únic i baldat.
Pau Torrent per ser fill únic.
Francesc Borrell, fill de Pere Borrell, per tenir pare major de 60 anys.
Josep Crosas, per ser fill únic.
Esteva Roquet, per ser fill únic.
Francesc Jordà, per haver de cuidar-se del seu Mas, ser actualment regidor l i haver concorregut el seu germà.
Pere Moner, fill de Francesc Moner, per no tenir sanitat.
En Reixach, per ser fill únic.
Fancesc Llopart, per ser fill únic de vídua pobra a la que ha d’alimentar.
Joan Dalmau, per ser fill únic de vídua a la que ha d’alimentar.
Daniel Brunet, per ser fill de vídua pobra  i haver d’alimentar a germans petits.


I el document  el tanquen la signatura del notari i els dos testimonis en Salvi Català i el Pere Fita, solters, blanquers d’ofici i de Blanes.


El document és tota una geografia humana dels homes solters i majors de 18 i que no superaven els 40 anys, molts d’ells els tenim localitzats en d’altres documents,             desconeixem  amb certesa la sort del mal afortunat Josep Bigas,  als anys 40 hi ha un casament d’un Josep Bigas fill  d’un Jaume, seria agosarat afirmar que és el mateix tenint en compte que com a mínim hi havia dues famílies cognominades Bigas, podem mantenir la hipòtesi a l’espera d’obtenir més dades i poder afirmar que el Josep Bigas va superar la difícil empresa de servir en un regiment del rei, en un temps ben convulsos.


Xevi Salicrú. 
Fons documental: Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre  883.