dilluns, 30 de novembre de 2015

Any de pesta, 1652.




Demà,  primer de desembre, farà  363 anys  de l’acord, que va arribar la universitat i  parròquia de Sant Genís de Palafolls, de fer  Vot Solemne a Sant Fabià i Sant Sebastià, amb l’objectiu que els sants els protegissin  de la pesta bubònica  que assolava el terme del castell de Palafolls i tota Catalunya. Moment on hi  va confluir amb els altres dos  grans flagells de la humanitat, la guerra i la fam. De la llarga guerra que va patir el Principat,  iniciada l’any 1635, primer contra els francesos, després contra les tropes castellanes, quan l’any 1641 es posa sota sobirania francesa,  i finalment altre cop contra França, en va venir la fam i l’any 1650 en un terreny  amb una població malmesa hi arriba la pesta.


 Part de l'acta notarial.


La universitat de Sant Genís, profundament religiosa com tota la societat del moment, demana protecció als Sants perquè els deslliuri de la pestilència, a Malgrat ja havien fet el mateix feia un any a Sant Roc.
I tot això ho sabem gràcies al document de l’acta de l’acord, conservat a  l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys, secció notarial de Palafolls, volum 144.

“....fem vot solemne perpètuo de fer festa manada quiscum any, perpètuament, lo die de dits gloriosos sants màrtirs Sant Fabià y Sant Sebastià, que és a vint de janer y dejunar la vigília.....”

I el vot el realitza el Consell General de la Universitat, és a dir tos els caps de casa:

“Convocada i congragada la universitat y singulars personas de la parochia de Sant Genís de Palafolls, al so de campana com és acostumat, en lo sementiri de la iglésia parochal de Sant Genís......”
 “....som estats presents nosaltres Pere Comas, Jaume rabassa y Miquel Vives, lo present any y corrent administradors de la Universitat de dita paròchia; Francesch Borrell, Jaume Valls, Joseph Riera, Joan Valls, Pau Mitjà, Joan Besach, Jacinto Forell, Gaspar Viader, Bernat Puigvert, Pere Alzina, Rafel Mitjà, Joan Valldejuli, Pere Thió, Francesch Forn, Joan Fexas, Steve Sèndich, Joan Martí, Josep Puig, Steve Rabassa, Narcís Stolt, Josep Arquer, Josep Puigvert, Miquel Businyach, Pere Iglésias, Antonio Ropia, Jaume Pardrer, Francesch Gelabert, Miquel Camps, Antoni Rovira, Antoni Crosas, Pere Vidal, Hierònim Balla y Jacinto Ribas, los quals, tots junts e sobre nomnats tot lo Consell General de dita Universitat haguda raó dels absents..."

El text ja ens deixa entreveure que n’hi falten alguns, no en sabem el motiu però sembla justificada “haguda raó”. Per altres actes de reunions del Consell General molt pròximes a la data  d’aquesta hi trobem a faltar alguns caps de casa. El motiu de la seva absència no el sabem, però ben bé podia ser per la por a contagiar-se o fins i tot que algun ja fos mort, a l’estiu ja hi havia hagut casos de pesta a la parròquia. Aquí certament trobo a faltar el llibre de defuncions de la parròquia, que hauria servit de gran ajuda per copsar clarament l’abast de la pesta a la universitat.
També hi assisteixen tres persones més, el notari, Joan Desclapers, i dos testimonis imprescindibles en qualsevol acte notarial, en Joan Padrosa, veí de Calella i Sebastià Vall, veí de Pineda, tots dos bracers, és a dir jornalers.
El  seu desconeixement mèdic de la  pesta i la seva gran religiositat els porta a sentir-se responsables d’ella:

“...pecats y ofensas que cada dia cometem contra Déu Nostre Senyor, la Justícia Divina té la spasa desmbanada contra nosaltres y aquest poble per a castigar tants grans y atrossos delictes que contra Sa Divina Magestat havem comesos y cometem, ab tan rigor y càstich per nosaltres ben merescut com és la pestilència....” 

I demanen fer un acte de sacrifici com David que fou lliurat de la cruel pestilència que Déu li havia enviat. I el seu sacrifici és:

“....celebrar un solemne offici de la festivitat de dits gloriosos sancts, del modo  y manera que.s celebran los officis en dita iglésia en las festas principals.... y fer una solemne professó a honor de dits gloriosos sancts per los llochs ahont se acostuman a fer altres professons...”

Tal com diu el document es comprometen a fer festa el dia del sants i és encara  que la parròquia cada any segueix renovant el vot acordat aquell dia, amb algun canvi;   amb el pas dels temps s’ha anat oblidant a Sant Fabià i només es venera Sant Sebastià, i la processó també resta ben oblidada. 

L’any 1671 sembla que els parroquians s’havien relaxat en la celebració de la missa, i hi ha un manament del bisbat que obliga a tothom a anar-hi abans d’anar a treballar el dia de Sant Sebastià, i l’any 1681 renoven el vot insistint que es farà perpètuament.

Actualment, d’uns 10 anys cap aquí , se li ha donat a l’ofici un caire més solemne, on hi assisteixen  alcalde i regidors, amb la banda i vares que els identifiquen com a representants municipals.  Hem de pensar que ara  la festa ha quedat reduïda a Sant Genís, coneguda popularment com a  Festa Petita de Sant Genís, però en aquell acord hi van assistir els representants i tots els caps de casa de la Universitat de Sant Genís, el que ara seria l’Ajuntament i poble de Palafolls, salvant les distàncies temporals.  Mentre  el municipi de Palafolls no va tenir només que una parròquia, Sant Sebastià era festa per a tots els seus habitants, en el moment en que les Ferreries té parròquia l’any 1929, l’església s’acaba de construir l’any 1908, la celebració del Sant protector queda reclosa només al territori que resta dins la parròquia mare. I la presència  de  l’Ajuntament renovant,  en  el seu propi nom i dels ciutadans que representa, el vot de poble retorna al seu lloc  la celebració d’aquesta diada.

La festa ha anat evolucionant amb el temps, el que va ser només un acte litúrgic s’hi ha anat incorporant element no religiosos,bàsicament al llarg del segle XX, com sardanes, ball i espectacles d’entreteniment.

Conservem dos  documents prou interessants, on es deixa constància de la celebració de la festa de Sant Sebastià a l'any   cinquanta-i set  i com sustentar-la econòmicament. En el primer document ens diu l'rganització  s'una comissió on hi ha tres representants dels caps de família, dos representants dels pabordes (representarien la part religiosa de la festa) cinc representats de la joventut i un representant de l’Ajuntament, en aquest cas era el secretari. En el segon document hi tenim un llistat de les aportacions que es feien, del total recaptat 6.252 pecetes el consistori n’aportava 950, la resta era suportada pels veïns de Sant Genís, amb una quota per casa, segons el nivell econòmic de la casa es pagava més o menys, tenim un grup de tres que pagaven 360, una altre que pagava 270, una de 200, quatre de 180, dotze de 135, tres de 90, dues de 63, dotze de 45, dues de 36 i dues de 21,60.

 
Document de les quotes.
 
Actes de l'any 2009.

La tradició oral ens ha deixat una frase,  recordo que la meva àvia deia que l’havia sentit sempre a casa, en especial a la seva àvia:

“Sant Sebastià gloriós lliura’ns de pestes mals i dolors”

Xevi Salicrú

dissabte, 7 de novembre de 2015

De quan les cases tenien nom.




El nucli de Sant Genís s’ha mantingut pràcticament amb la mateixa estructura que es va configurar  al segle XVIII, del qual se’n  poden diferenciar  dues zones.
Una, la primigènia ,  estaria a l’entorn de l’església, el que s’anomenaria la sagrera o cellera a l’època medieval, i una segona , el que ara anomenem  carrer nou i durant un temps anomenat també carrer de dalt, consolidat al llarg del segle XVIII.
Aquest primer nucli originari (segurament ja habitat al segle XIII) on  encara  el  podem diferenciar  perfectament,  hi tenim documentades set cases, totes ja construïdes al segle XVI, les quals van arribar fins a la segona meitat del segle XX.  Aquestes cases han format l’origen del carrer Sant Genís, també anomenat en algun moment carrer de baix o també  carrer de les ànimes.
I una mica separades d’aquest nucli, a la banda de ponent, hi hauria una masia, l’antic Mas Reig amb una masoveria. a l’actualitat la masoveria rep el nom de can Reig i l’antic Mas Reig es troba dividit en dos habitatges. Aquestes cases en algun moment s’han situat a la nomenclatura  com a Plaça de Sant Genís, ja que físicament no estaven ni al carrer nou ni al carrer Sant Genís. La plaça era de fet l’era del Mas Reig que, en anar venut a parts, esdevingué un espai públic,  situat al bell mig del poble entre la part més antiga i la part més nova. A l’any 1932 el carrer que passava per baix la plaça  es va  modificar i es va fer passar per dalt la plaça, mutilant una part d’ella, d’aquesta manera es van unir a un mateix pla el carrer nou i el carrer sant Genís. Això fins a finals dels anys 60 quan el mur de pedra no va poder suportar el trànsit, encara el mateix que tenia l’era, i en un aiguat el mur es va enfonsar al mateix temps que el   pont que  hi havia  abans d’entrar al poble, davant el camp d’en Rabassa. El nou mur es va fer una mica més cap a migdia donant més amplada al carrer.
La  segona zona més tardana, que està una mica més enllà del Mas Reig,   s’hauria començat a edificar a partir de la segona meitat del segle XVII, quan la família Valldejuli de la Torra va començar a establir-hi  uns solars (anomenats patis a l’època) tots paral·lels, que anaven de nord a migdia, és a dir del camí que passava per la carena fins a la riera, anomenada llavors riera de Bossagay, d’amplada feien  tots aproximadament 32 pams. És així com es forma tota una renglera de cases entre mitjaneres formant un carrer on hi havia un antic camí. A finals del XVIII, més de cent anys després  del primer establiment, els Valldejuli encara hi segueixen establint gent, i tal com va quedar llavors   va arribar  pràcticament fins a la segona meitat del segle XX.
Aquests patis que es van començar a edificar havien format part de la quintana del  mas Antuny, no sabem on estava aquest mas, és de suposar no massa lluny del poble,j a que la quintana  arribava fins a tocar el mas Reig i era la terra del  mas a l’entorn de la  masia.  Ni tampoc sabem com va anar a parar a mans dels Valldejuli de la Torra, cal dir que hi ha alguna genealogia dels Valldejuli d’Amunt, una altra branca dels Valldejuli que  els vincula amb els  Antuny a mitjans del segle XV.
I totes aquestes cases que han format el Sant Genís més històric,  han mantingut el costum de ser anomenades amb el nom del llinatge que els ha habitat o amb el malnom d’algun dels seus estadants. Algunes l’han conservat ja de temps molt reculats, d’altres són més tardans.

Les de l’actual carrer Sant Genís, el  nucli primigeni,  començant per la part més baixa del poble serien:

Can Dalmau. Sant Genís nº17.  Situada a l’esquerra del carrer pujant, seria la primera casa que trobaríem, tradicionalment portava el número 1, i com a primera casa del poble hi havia a la façana aquelles rajoles on indicava nom poble,  partit  judicial i província, les originals les conserva un veí que les va salvar quan s'enderrocava la casa. Aquestes rajoles es van posar a la segona meitat del segle XIX arreu del país quan es va començar a oficialitzar el nom dels carrers i posar números a les cases. Sorprèn amb la visió actual que aquesta rajola fos  posada a Sant Genís i no al nucli de les Ferreries. Coneguda antigament com el Mas Dalmau de la Franquesa, Dalmau era el cognom dels antics propietaris que van ser fins a finals del XIX quan la van comprar els Puigdefàbregas. A l’actualitat hi ha un edifici d’habitatges.
Reproducció  posada on hi havia can Dalmau
Can Jan. Sant Genís nº19. Actualment és un solar i és de propietat municipal. En desconeixem l’origen del motiu, al padró de l’any 1880 ja era deshabitada i al de 1866 i vivia una dona sola, la Teresa Vilajoan de 62 anys.
Can Freixes. Sant Genís nº 21. Coneguda amb el  cognom dels seus antics propietaris, encara al padró del 1866 trobem com a propietari a Joan Freixas Gibert de 45 anys.
Aquestes tres estarien contigües, la que ara descriurem estaria separada de Can Freixes per un corriol.
Cal Tito.  A l’actualitat al solar que havia ocupat hi ha una plaça amb aparcament amb bateria. També fou coneguda com a ca la Leonor o ca la Candita, mare i filla tal com podem veure als padrons dels anys 30 i 40. Aquesta casa s’enderrocà  als anys 70 pel seu mal estat de conservació que amenaçava ruïna segons l’Ajuntament del moment.
I tornant al principi del carrer, a la banda dreta trobaríem primer:
La Rectoria. Sant Genís 18. Aquesta casa no està a peu de carrer, la façana mira cap a l’església. Tal com diu el nom ha estat la rectoria de la parròquia, a l’actualitat fa les funcions d’un habitatge més.
Seguint aquesta banda dreta del carrer trobem l’església i a davant la porta a tocar el cementiri  hi havia:
Casa del Lloc. Aquesta petita  casa es va enderrocar als anys 90, a la porta hi havia una llinda amb la data 1735, la pedra encara es conserva davant l’església. Havia tingut varies utilitats, el nom de casa del lloc ja indica un ús comunitari, podríem dir que va ser l’embrió de la primera casa consistorial. Va servir com a escola temporalment, magatzem de l’església i finalment com a habitatge.
Can Ferrer-hosta. Sant Genís nº22. La casa originaria, contigua de la casa del lloc, va ser enderrocada i al pati  s’hi va fer una nova, i anomenada també amb el mateix nom. El nom és deu a un habitant i avantpassat dels propietaris de nom Joan Hosta i ofici ferrer de finals del segle XVII. Actualment hi ha un centre lúdic.
  
Les cases  de la plaça:

Can Reig. Sant Genís nº25. Antiga masoveria del Mas Reig, on abans de la liquidació de tot el mas i terres va ser separada del Mas instal·lant-s’hi un germà del hereu, en Pau Reig. Encara en el padró del 1866 hi trobem com a cap de casa en Miquel Reig Rossell.
Mas Reig. Casal  dels Reig que després de la seva venda a l’encant l’any 1735 va  anar  venuda en tres parts, en l’actualitat dos cossos s’han tornar a aplegar sota el mateix propietari:
       -Can Quim.  Sant Genís nº 30. Aquest ha estat el cos més transformat, s’havia conegut com a cal Ferrer, per  l’ofici d’un propietari de finals del XIX, en Josep Martí Buch.
       -Can Florit. Sant Genís nº 28. Coneguda a mitjans del segle XX com a ca la Carme, el nom de la mestressa la Carme Ripoll Borrell filla de Sant Miquel de Cladells. A finals del segle XIX hi vivia la família Puig, avantpassat de l’eminent palafollenc conegut com a Pepet Florit.
       -Can Boia. Sant Genís nº26. A la actualitat aquesta casa està unida  amb la de can Florit. Deu el nom a un pastor de Llagostera que hi va viure tot sol i era  conegut com en Boia.

Les cases del carrer nou, també anomenat carrer del mig a la segona meitat del segle XIX, estan totes construïdes a la mateixa banda, pujant a l’esquerra, i començant per baix tenim:

Cal Tossut. Nou nº1. Al registre de cases de l’any 1923 la trobem anomenada com a can Joan Fuster.
Cal Fuster. Nou nº 5. Tant aquesta com l’anterior havien estat de la mateixa família, el fuster al que fa referència era el Joan Fexes Andreu de finals del XVIII.
Can Joantresa. Nou nº 7. A finals del XIX hi va viure el Joan Dalmau fill de la Teresa Martell i d’aquí ve el nom, una contracció de can Joan de la Teresa. També coneguda com a cal tatxo.  Va ser la casa natal del reconegut ninotaire Josep Cardona, conegut com a Nona.
Can Pepet. Nou nº 9. En Pepet era el pare de la última persona que hi va viure, però en el registre del 1923 quan aquest Pepet, Josep Salichs Bonet, encara no hi vivia ,la casa ja es coneixia com a can Jepet, diminutiu també de Josep. Coneguda també a finals del XIX com a can Xanito quan hi havia taberna.
Can Forn. Nou nº 13. Rep el nom d’antics propietaris segle XVIII cognominats Forn.
Can Serafí. Nou nº 15. L’any 1880 hi trobem com a cap de casa a en Serafí Rucosa Mas de 29 anys i fill de Canet, i com a propietària la seva sogra la Maria Dalmau, i al 1911 hi trobem també en Serafí Roig Rucosa, nét del primer.
Can Peptoni. Nou nº 17. Contracció de Josep Antoni, ens consta com a cap de casa l’any 1930 en Josep Carbó Freixes, que per testimonis orals fou batejat com a Josep Antoni.
Cal Groc.  Nou nº 19-21.  En desconeixem l’origen. A finals del segles XIX hi havia una botiga coneguda com a Can Joan Berro, hi consta a aquella època un Joan Carbó Font.
Cal Ros. Nou nº 23. L’avi del actual propietari era de cabell ros, en Sidro Alsina Cuní nascut l’any 1890.
Can Mustafà. Nou nº 25. Coneguda així doncs el pare de l’actual propietari cantava com un famós cantant de l’època anomenat Mustafà. Anteriorment s’havia anomenat can Mandares.
Can Biona. Nou nº 27. En desconeixem l’origen, existeix com a cognom, però no en tinc cap constància d’estar relacionat amb Sant Genís.
Can Gananci. Nou nº 31. En desconeixem l’origen.
Can Manel. Nou nº 33. En el padró de l’any 1950 hi trobem empadronat en Manel Pallí Llosa, nascut a França l’any 1911, on hi tenia  un bar que a la seva mort el regentà la seva dona, la Carmeta Carbó i Carbó, fins als anys setanta.
Can Pau. Nou nº 35. Nom d’un antic propietari, en Pau Cuní Masferrer nascut a cal bessó i mort a la guerra civil. Durant molt anys va ser l’última casa del carrer.
Casa del sot.  Aquesta casa quedava enretirada del carrer i constava com a masia aïllada.

I fins aquí el recull dels noms de les cases que han format el nucli històric de Sant Genís.

Xevi Salicrú