dissabte, 10 d’octubre de 2015

DE TOPÒNIMS ERRANTS



Apassionant és el món de la toponímia, i especialment el de la seva etimologia, però hi ha  dos  topònims de Sant Genís que em porten especialment de cap, no per que jo  no els tingui clars, sinó per que sembla que la resta del món s’entossudeix en perpetuar-los erròniament. 

El primer, que encara crec que hi estaríem a temps d’esmerçar,  és  el de  la mal  anomenada riera de Sant Sebastià, quan sempre ha estat riera de can Cabreta. La riera de Sant Genís neix de dos afluents que s’ajunten al final del poble  i és a partir d’aquest punt quan s’anomena riera de Sant Genís. Aquest dos afluents , el del vessant nord i el del vessant sud, al llarg de tot el seu recorregut van rebent  diferents noms segons la finca que passen, el cas que ens ocupa seria la del vessant sud del poble, on la riera rep en el seu trajecte  tres noms, en el tram baix riera de can Gibert, a continuació riera can Borrell i en el seu tram més alt riera can Cabreta. Aquest últim tram, una zona de bagueny on hi ha la font de can Cabreta i on  al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a la meitat del  segle XVII. I és aquí que d’un temps ençà des de alguns sectors de l’Ajuntament s’anomena a aquest primer tram de la riera com a riera de Sant Sebastià, quan mai s’ha anomenat així i sempre ha estat riera de Can Cabreta.
Postal d'una col·lecció feta a Malgrat als anys cinquanta, on hi sortien llocs de Sant Genís.

I el segon topònim, que aquí crec que ja he perdut la batalla fa temps malauradament, és el pla d’en Forn. Aquest pla que es troba a tocar del nucli de Sant Genís  al sector nord i  està pendent d’urbanitzar, tot i que encara  té un ús agrícola,  mentre no en  surti un promotor que en vulgui treure profit.
Ja fa ben bé trenta o quaranta anys que en el planells del servei cartogràfic de Catalunya, i de retruc  en tots el planells que es fan i es desfan en aquest país, surt el nom de pla d’en Forn, un error ortogràfic podríem dir, doncs el nom seria en principi pla d’en Fors, un dels antics  propietaris. De fet, el topònim Forn existeix a Sant Genís, hi tenim una casa anomenada així i com  a cognom documentat al segle XIX, però no un pla d’en Forn.  Per un desconeixedor del territori  Forn o Fors, són dos noms molt similars que poden portar a error, i així ha estat.
I per acabar de perpetuar l’error  s’ha batejat un carrer pròxim a aquesta zona (a la urbanització Marcosta, pendent de ser recepcionada per l’Ajuntament)  amb el nom de carrer del pla d’en Forn, que el dia que s’urbanitzi el pla hi tindrà continuïtat.
Tot i que dono per vàlid el nom de pla d’en Fors, al llarg de la història ha estat conegut amb diferents noms, anteriorment a Fors per pla d’en Borrell, propietaris de finals del segle XIX i principis XX , però de fet  el nom que més ha perdurat en el temps va ser camp d’en Reig,  documentat des de l’edat mitjana fins al segle XX, cohabitant a vegades tots tres al llarg del segle XX.  Encara recordo gent gran de finals del segle passat anomenant-lo  camp d’en Reig.

Dos exemples dels molts que hi ha de ben segur al llarg de tota la nostra geografia,  errors que després de repertir-los reiteradament  s'acaben perpetuant.

Xevi Salicrú