dijous, 24 de setembre del 2015

Finestrals de Palafolls




Palafolls compta amb un gran patrimoni arquitectònic, i  part d’aquest és la gran mostra de finestres  treballades  que tenim escampades per tot el municipi.  En aquest  recull hi  queden documentades totes les finestres amb trets gòtics, exceptuant les de nova fàbrica fruit  de noves construccions o reformes fetes des de la segona meitat del segle  vint fins als nostres dies.  Hi hem inclòs també algunes no estrictament gòtiques, com ara finestres amb permòdols i algunes amb petits rebaixos d'arc conopial, i una també clarament d'estil renaixentista. Només hi hem deixat fora aquelles  que no tenen cap treball ni rebaix, tot i que algunes son ben antigues. 
El total de finestres documentades son quaranta-dues, d’aquestes només en podem gaudir de trenta-cinc, les set que han desaparegut les tenim documentades en fotos o en la memòria dels palafollencs.
Moltes de les cases que allotgen els finestrals ja les trobem documentades als segles XIII i XIV, i  és a partir sobretot del XV, després de la sentència de Guadalupe que allibera als seus propietaris dels mals usos  i   que va portar  a una puixança econòmica, que aquestes cases es veuen embellides  amb grans portals adovellats i  finestrals treballats
Tenim aquest seguit de cases amb finestrals:

-Ca l’Aldrofeu. (vessant nord-oest castell)Tres finestres.
 Dues amb arc lobulat i una amb permòdols. Històricament  coneguda com a Can Mas i a mitjans del segle XX com a   Cal Vigilant.
-Can Batlle. (Sta. Maria)Una amb permòdols.
-Can Comes.(Sta. Maria)Dues.
 Una amb arc conopial i una amb arc lobulat.

                            Can Comes (Sta. Maria) finestra d'arc conopial

-Can Ferrer-Hosta. Casa antiga desapareguda (Sant Genís).
Una amb arc lobulat i una amb permòdols  amb llinda recta. Aquesta casa va allotjar la Doma d’Amunt,  abans de ser el casal de la família Hosta.
-Can Fonolleda. (Ferreries)Tres.
Una amb dos arcs conopials geminats sense columneta ( única en tot el terme), una altra amb arc lobulat i una amb permòdols. La meravellosa finestra geminada sorprèn per la seva ubicació en una casa senzilla i de mides més aviat petites originàriament.
-Can Florit (Ferreries)Tres.
 Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.
                       Can Florit, Ferreries, finestra amb permòdols lobulats.

-Can Florit (Sant Genís)Tres.
Dues amb arc lobulat (una no conservada) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se   en tres vivendes al segle XIX.

                       Can Florit ( Sant Genís) finesta amb arc lobulat


-Casa Gran. (Sant Lluís) Una finestra renaixentista molt ben treballada. Aquesta casa fou l'antic mas Desclapers.

-Can Jordà. (Sant Lluís)Una amb rebaix d’arc conopial.

-Can Moner. (Burgada)Quatre.
Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic  amb arcs de totxo  i columnes de pedra. Encara es poden  veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia  a la masia.

                             Can Moner( Burgada) finestra amb permòdols

-Can Morell. (Ciutadella)Una amb arc trilobulat.
-Ca l’Oller.(Burgada)Una amb llinda recta i amb rebaix d’arc conopial. Casa amb estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols.
                   Ca l'Oller (Burgada) finestra amb rebaix d'arc conopial

-Can Oms. (Sant Lluís)Tres.
 Dues amb arc lobulat i una amb arc conopial. Aquesta casa és una exemple de transformació, a principis des segle XX en comptes d’enderrocar o desfigurar la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt és ben curiós, dos estils ben allunyats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de St. Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.
-Can Ribas. (Sta. Maria)Tres.
Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. Casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles ja denota la seva antiguitat.
-Can Roquet. (a tocar Tordera)Quatre amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és dels segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.
-Mas Roig. (vessant nord-oest Castell)Quatre.
Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.
-Can Sureda. (vessant nord-oest Castell)Dues.
Una amb arc conopial senzill i una de llinda recta amb  pedres laterals superiors  de tots dos brancals guarnides amb flors ( finestra possiblement transformada en algun moment). Històricament coneguda com a Mas Rupià.
           Can Sureda ( Vessant nord-oest Castell) finestra amb arc conopial senzill
-Cal Tit. Desapareguda (Sta. Maria)Tres.
 Una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats  i llinda recta, i la tercera amb permòdols i llinda recta.
-Can Tortós. (vessant nord-oest Castell)Dues amb rebaix d’arc gòtic senzill. Tot i ser les finestres originals la casa va ser enderrocada i es reconstruir la façana amb les dues finestres originals i d’altres elements.
-Can Valldejuli.(Sant Genís)Una amb arc lobulat. Aquest preciós finestral és eclipsat per la imponent torra de defensa del segle XVI, la única masia amb aquest element a Palafolls.

Aquest recull és fruit del treball realitzat per  l’amic Pere Alvarado  i jo mateix, en motiu de la caminada organitzada per l’entitat Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís la primavera de  l’any 2012.
Passejada que va comptar amb una gran assistència de públic, a l’entorn d’un centenar de persones, on vam resseguir la majoria dels finestrals, deixant les més allunyades del nucli de les Ferreries per qüestió de temps i distància, buscant sempre com és costum a Vivelles fer caminades assequibles a totes les edats.


Xevi Salicrú

diumenge, 6 de setembre del 2015

Obrers, jurats i regidors



El privilegi de tenir jurats es va concedir a la Universitat de Sant Genís de Palafolls a finals del segle XVII, aquests jurats i la Universitat serien, salvant les distàncies de temps i funcions,  els actuals regidors i l’Ajuntament de Palafolls. Aquests jurats eren els representants del conjunt de tots els caps de casa, i  tots aquests caps de casa formaven la Universitat, tot el conjunt de la comunitat. Un altre element de l’administració local era el batlle, representant del senyor del terme del Castell de Palafolls, que compartíem amb la Universitat de la Vilanova i la de Santa Susanna.

Fins aquell moment actuaven com  representants de la universitat  els obrers,  càrrec creat per ser els representants de la parròquia, però en el nostre cas el territori que comprenia la parròquia i la universitat era pràcticament el mateix (exceptuant una part a tocar de la Vilanova que depenia eclesiàsticament de Sant Genís i civilment de la Vilanova )  així que també feien de representants de la universitat, convertint els dos conceptes en sinònims en aquell moment. Cosa que no passava a tot el terme, la Universitat de Santa Susanna tenia els veïns repartits en dues parròquies: la part alta de la riera, Sant Pere de Pineda i la part baixa, Sant Maria de Pineda, i també repartits en dos termes: la banda dreta de la riera, terme de Pineda i la part esquerra, terme de Palafolls, un cas curiós certament, ja que tot  i tenir quatre situacions administratives, tenien clar que formaven una comunitat ben marcada a l’entorn de la riera.

Aquest privilegi atorgat a Sant Genís va ser concedit a Madrid el 18 de novembre de 1667, per Excel·lentíssim Senyor Don ( el tracte donat al document) Guillem Ramon de Montcada,  Marquès d’Aitona i Vescomte de Bas i Cabrera, senyor del Castell i Terme de Palafolls. Però no  va ser fer efectiu fins que la universitat es va reunir per elegir els primers jurats, el vint-i-nou de gener de l’any  1688, tal com ens diu l’acta notarial feta aquell dia pel notari públic de la Vilanova i Terme de Palafolls, Llorenç Gali, i conservada a l’Arxiu Fidel Fita d’Arenys, a la secció Notarials de Palafolls, llibre 148.

A la reunió de la universitat hi assisteixen el batlle,  Joseph Puigvert, els obrers d’aquell any Francesc Borrell, Gaspar Viader i Garau Dalmau, i els veïns Anton Dalmau, Pau Fexes, Francesch Domènech ÿ Moner, Esteve Riera, Francesch Valldejuli de la Torra, Joseph Padrer, Joseph Arquer, Joan Borrell, Francesch Joanÿ, Joseph Comas, Jaume Estiu, Antoni Puig, Pau Roger, Pau Dalmau, Joan Puig, Antoni Scarra, Pere Joan Fogueras, Francesch Prats, Joseph Vila, Jaume Texidor, Miquel Businÿach, Francesch Valldejuli de St. Pere, Antoni Palomeras, Pau Gibert, Joan Hosta, Jaume Torras i Jaume Aigas.  De testimonis de l’acta  hi consten Antoni Xapalli “textor lini”(teixidor de lli) i  Jaume Forest,“laboratore” (treballador)  naturals de St. Pere de Riu i habitants a Palafolls.

El motiu de la reunió era regular la forma d’elegir els  dos jurats atorgats i també  la formació d’un  consell de deu membres, dos de cadascun dels cinc veïnats,  Sant Genís,  Ferreries, Gassanons, Sant Julià i Castell.  

Per elegir els jurats es presentaran tres candidatures de dos persones (la terna). El sistema d’elecció serà mitjançant la insaculació , és a dir,  un minyó a l’atzar, posades prèviament en un sac, n’agafarà una i aquesta serà la candidatura elegida. Els nous jurats no podran accedir al càrrec fins no haver fet jurament davant el batlle, i que els jurats vells no hagin donat compte de la seva administració i ho hagin anotat  en el llibre, que haurà de tenir dita universitat. Els jurats, durant el seu mandat, estaran exempts d’allotjar soldats i altres servituds.
“....ple poder per regir governar ÿ administrar las cosas de dita universitat....y hajan de prestar jurament en poder del honorable batlle...procurant tota utilitat ÿ profit de dita universitat...”



També ens explica com  seran elegits els deu membres  del consell,  amb la funció d’aconsellar als jurats. Aquests membres, tal com els jurats, hauran d’ésser naturals i habitants de la parròquia. Però al cap de dos anys s’haurà de renovar la meitat del consell,  “eixin sinch”, sortint un de cada veïnat, i n’entraran cinc de nous, un  de cada veïnat, així sempre hi haurà cinc consellers nous i cinc de vells, entenen que el mandat de conseller serà per 4 anys.
Aquest consell i els jurats seran elegits el dia de la Festa de Pasqua de Resurrecció de nostre Senyor, a la tarda després de vespres,  a la església o al cementiri.

I així fou com el diumenge de  Pasqua d’aquell mateix any, el primer  d’abril, foren elegits com a primers jurats en  Francesch Valldejuli i en Ramon Comas, i és a partir d’aquest moment quan els obrers passen a gestionar estrictament els assumptes de la parròquia, i més endavant aquests jurats acabaren anomenant-se un temps després del Decret de Nova Planta , regidors.

Anteriorment al nomenament dels jurats,  degut a que l'organ gestor era el conjunt de tot els caps de casa i on actuaven de representants de tot els obrers, per fer més àgil la presa de desicions s'havia otorgat el privilegi de poder formar un consell de 15, tres de cada veïnat, al 1643 (1), similar al que es concediria de fer amb el nomenament dels dos jurats dits anteriorment.  


 Xevi Salicrú

1. AHFF. Notarials Plf ll. 138. 4-1-1643