El Patatuf de l'avi Calau.

Aquesta passada setmana l’entitat Vivelles ha organitzat el taller de contrapàs un any més, ja tot un clàssic a l’estiu genissenc, i com a cloenda del taller  la Festa del Contrapàs. Aquest any però tant al taller com a la festa  s’hi ha   incorporat una nova dansa,  que com  el contrapàs s’havia ballat a Sant Genís i a tot aquest territori anomenat la Selva Marítima,  comarca natural que ha compartit molt elements al llarg de la història, com la música i la dansa,  i que  reivindico  com  a futura comarca que hauria de ser  algun dia.

Aquesta nova dansa és el Patatuf, que conjuntament amb  el Contrapàs i  l’Espolsada  l’avi Calau, en Nicolau Salichs i Vila, la va recuperar a partir de la proposta  de l’eminent folklorista Josep Maria Castells l’any 1951.  

 La feina que està fent en l’actualitat l’entitat  Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís, recuperar les danses dels nostres avantpassats (no a dalt d’un escenari sinó a plaça, com a dansa viva i oberta a tothom)  està sota la direcció d’en Carles Mas, mestre de dansa i flabiolaire, i que ha basat el seu treball de recerca  en el testimoni que va poder recollir a Sant  Genís als anys noranta, de la mà dels últims balladors que quedaven,  en Norbet Salichs Bonet (fill de l’avi Calau) i la Marina Gibert Roca. Però en el cas del Patatuf la recerca ja no s'ha pogut fer a través d'aquests últims balladors, ells ja no l'havien ballat.  Als anys cinquanta l’avi Calau ja la catalogava com una dansa que ballaven els seus avis, tot i que ell encara  la recordava. Així doncs la reconstrucció ballada aquest any ha estat feta a partir de la documentació guardada a l'Arxiu del senyor Castells, transmesa per l'avi Calau i que ha interpretat en Carles Mas.

L’avi Calau va néixer  a Santa Susanna l’any 1877 a Can Mestroi,  era fill d’en Nicolau Salichs i Ferrer també de Santa Susanna i de la Joaquima Vila i Soler de Tordera. Era descendent d’uns   primers Salichs instal·lats a Santa Susanna i  vinguts d’Occitània  a la primera meitat del segle XVII. L’avi Calau va tenir una relació molt estreta amb Sant Genís ja de ben petit, als set anys ja hi vivia. En desconeixem els motius d’haver vingut a viure a Sant Genís, però sembla que  podria correspondre a lligams familiars per part de mare. Cal dir que anteriorment  a l’arribada d’aquesta  família Salichs que parlem, ja hi havia una altra família cognominada igual al carrer nou, a la casa coneguda com a Can Forn, en desconec si hi havia algun lligam entre les dues famílies, tot apunta a una relació familiar per part de la mare com he dit.

                                                Homenatge postum a l'avi Calau, 1974.

 L’avi Calau va fer de pagès tot i que havia rebut una educació superior als seus veïns , va estudiar uns anys al seminari, això el va dotar d’uns coneixements superiors a la resta de veïns,  cosa que li va donar peu a ser un home influent a la vida social i política del poble. Va fer el servei militar a Melilla i va estar a punt d'anar a la Guerra de Cuba. Segons explica la seva neta, la Marina Salichs Alsina, quan ja estava a punt d'embarcar un superior el va cridar i li va dir que podia marxar cap a casa, mai van saber gràcies a qui no va anar cap a Cuba. La família, segons diu la Marina, no tenia els recursos per lliurar-lo, potser algun membre del clergat ja que ell hi estava molt ben relacionat pel seu pas pel seminari. Regidor a l’Ajuntament en  diverses ocasions als anys 30, sempre amb candidatures de tarannà conservador, home també molt religiós ,  va participar activament a  la vida parroquial. Durant la guerra i en tenir fills al front, va prometre que si tornaven tots vius regalaria un Sant Crist per dur a la processó. I així va ser, i per aquest motiu cada any quan la processó passava per davant de Can Ferrerhosta el Sant Crist s’aturava i mirava cap a la casa amb motiu de l'agraïment de la parròquia per tal donació. 

Tenia  una forta amistat amb els   germans Perissó de Santa Susanna, els últims músics de la tradició oral que van fer ballar el contrapàs a so de flabiol i  coixinera,  raó que va donar peu a ser l'encarregat d'organitzar les ballades de contrapàs per carnestoltes, on sempre era el capdanser.

Es va casar amb la pubilla de Can Ferrerhosta, la Marina Bonet Freixes,una casa amb gran solera situada al bell mig de Sant Genís, a tocar de l’església, la casa porta aquest nom  ja  que hi va haver un avantpassat dels Bonet, en Joan Hosta d'ofici ferrer,  el ferrer Hosta, que hi va viure a finals del XVII.

Va tenir cinc nois i una noia, del quals quatre es van casar a Sant Genís, estenent  el llinatge Salichs per tot el poble, i encara és l’hora que podem trobar alguns  néts i besnéts amb el nom de l’avi Calau, Nicolau Salichs, i alguna néta Marina com la seva dona.

I és per tot aquest tarannà i per la petjada deixada  que en  Nicolau Salichs i Vila ha estat conegut per tothom com l’avi Calau, sense haver de ser-ne ni fill, ni nét , ni besnét.

Xevi Salicrú