diumenge, 23 d’agost de 2015

El Patatuf de l'avi Calau.



Aquesta passada setmana l’entitat Vivelles ha organitzat el taller de contrapàs un any més, ja tot un clàssic a l’estiu genissenc, i com a cloenda del taller  la Festa del Contrapàs. Aquest any però tant al taller com a la festa  s’hi ha   incorporat una nova dansa,  que com  el contrapàs s’havia ballat a Sant Genís i a tot aquest territori anomenat la Selva Marítima,  comarca natural que ha compartit molt elements al llarg de la història, com la música i la dansa,  i que  reivindico  com  a futura comarca que hauria de ser  algun dia.
Aquesta nova dansa és el Patatuf, que conjuntament amb  el Contrapàs i  l’Espolsada  l’avi Calau, en Nicolau Salichs i Vila, la va recuperar a partir de la proposta  de l’eminent folklorista Josep Maria Castells l’any 1951.  
 La feina que està fent en l’actualitat l’entitat  Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís, recuperar les danses dels nostres avantpassats (no a dalt d’un escenari sinó a plaça, com a dansa viva i oberta a tothom)  està sota la direcció d’en Carles Mas, mestre de dansa i flabiolaire, i que ha basat el seu treball de recerca  en el testimoni que va poder recollir a Sant  Genís als anys noranta, de la mà dels últims balladors que quedaven,  en Norbet Salichs Bonet (fill de l’avi Calau) i la Marina Gibert Roca. Però en el cas del Patatuf la recerca ja no s'ha pogut fer a través d'aquests últims balladors, ells ja no l'havien ballat.  Als anys cinquanta l’avi Calau ja la catalogava com una dansa que ballaven els seus avis, tot i que ell encara  la recordava. Així doncs la reconstrucció ballada aquest any ha estat feta a partir de la documentació guardada a l'Arxiu del senyor Castells, transmesa per l'avi Calau i que ha interpretat en Carles Mas.
L’avi Calau va néixer  a Santa Susanna l’any 1877 a Can Mestroi,  era fill d’en Nicolau Salichs i Ferrer també de Santa Susanna i de la Joaquima Vila i Soler de Tordera. Era descendent d’uns   primers Salichs instal·lats a Santa Susanna i  vinguts d’Occitània  a la primera meitat del segle XVII. L’avi Calau va tenir una relació molt estreta amb Sant Genís ja de ben petit, als set anys ja hi vivia. En desconeixem els motius d’haver vingut a viure a Sant Genís, però sembla que  podria correspondre a lligams familiars per part de mare. Cal dir que anteriorment  a l’arribada d’aquesta  família Salichs que parlem, ja hi havia una altra família cognominada igual al carrer nou, a la casa coneguda com a Can Forn, en desconec si hi havia algun lligam entre les dues famílies, tot apunta a una relació familiar per part de la mare com he dit.
                                    Homenatge postum a l'avi Calau, 1974.


 L’avi Calau va fer de pagès tot i que havia rebut una educació superior als seus veïns , va estudiar uns anys al seminari, això el va dotar d’uns coneixements superiors a la resta de veïns,  cosa que li va donar peu a ser un home influent a la vida social i política del poble. Va ser  regidor a l’Ajuntament en  diverses ocasions als anys 30, sempre amb candidatures de tarannà conservador, home també molt religiós , va participar activament a  la vida parroquial. Durant la guerra i en tenir fills al front, va prometre que si tornaven tots vius regalaria un Sant Crist per dur a la processó. I així va ser, i per aquest motiu cada any quan la processó passava per davant de Can Ferrerhosta el Sant Crist s’aturava i mirava cap a la casa amb motiu de l'agraïment de la parròquia per tal donació. 


Tenia  una forta amistat amb els   germans Perissó de Santa Susanna, els últims músics de la tradició oral que van fer ballar el contrapàs a so de flabiol i  coixinera,  raó que va donar peu a ser l'encarregat d'organitzar les ballades de contrapàs per carnestoltes, on sempre era el capdanser.


Es va casar amb la pubilla de Can Ferrerhosta, la Marina Bonet Freixes,una casa amb gran solera situada al bell mig de Sant Genís, a tocar de l’església, la casa porta aquest nom  ja  que hi va haver un avantpassat dels Bonet, en Joan Hosta d'ofici ferrer,  el ferrer Hosta, que hi va viure a finals del XVII.


Va tenir cinc nois i una noia, del quals quatre es van casar a Sant Genís, estenent  el llinatge Salichs per tot el poble, i encara és l’hora que podem trobar alguns  néts i besnéts amb el nom de l’avi Calau, Nicolau Salichs, i alguna néta Marina com la seva dona.


I és per tot aquest tarannà i per la petjada deixada  que en  Nicolau Salichs i Vila ha estat conegut per tothom com l’avi Calau, sense haver de ser-ne ni fill, ni nét , ni besnét.

Xevi Salicrú

dijous, 13 d’agost de 2015

Comediant, notari o soldat?



El proper vint-i-cinc d’agost Sant Genís de Palafolls celebrarà la seva Festa Major, en honor del seu patró, Sant Genís. La imatge que es venera a l’altar major avui és la que es va salvar de les flames  el 22 de juliol de 1936, quan l’església de Sant  Genís va ser cremada i amb ella, tota la imatgeria, retaules i tot el que podia cremar , a excepció de dues imatges, el Sant Genís de l ‘altar major i un Sant Isidre. Aquestes imatges  són  unes talles de fusta  del  XVIII, que formaven  part d’uns  retaules barrocs, la de Sant Genís formava part del retaule major que va substituir un altre de gòtic del mestre Lluís Borrassà, destacat representant del gòtic català i autor també del famós retaule de Sant Miquel de Cruïlles. I el Sant Isidre formava part d’un retaule més petit d’una de les capelles de l’església.
El sant patró va ser salvat de les flames gràcies al coratge d’uns veïns, que jugant-se la vida van treure’l  del temple, moments abans de que hi arribessin els incendiaris. Aquests valents  genissencs  varen ser els germans Nicolau i Joan Salichs Bonet i en Ramon Soler Massa,  la van amagar  al camp d’en Freixes, vora la riera, propietat d’en Ramon, que la va anar vigilant sota les bardisses. De fet es van treure i amagar  totes les imatges de l’església abans que hi arribessin, però davant les amenaces dels revolucionaris, els veïns les van anar traient de les seves cases,on les havien amagat. Tenim el testimoni de la Teresa Sala, de Can Reig, que ens deia que algú, no sabien qui, va amagar la Mare de Déu del Dolors a la sala del pis de dalt de casa seva,  van amenaçar de que  cremarien tot el poble si no sortien,  ells al veure que la tenien a casa la van entregar ràpidament. Un cop passada la guerra l’any 1948 la imatge va ser restaurada per l’escultor Josep Espelta, despeses pagades per la senyora Àngela  Alsina Rabassa, filla de Can Cabreta de Sant Genís.
El  santoral té  quatre sants anomenats Genís, dos  el dia el 25 d’agost, el Sant Genís d’Arles, notari  i el Sant Genís de Roma, comediant, que tradicionalment és el nostre,  l’onze d’octubre tenim un Sant Genís, soldat i l’u de novembre un Sant Genís, monjo.   Sembla ser que aquests, els dos sants del dia 25, serien el mateix personatge històric.
                                Sant Genís  que presideix l'altar major



El Sant Genís d’Arles, notari nascut a la Provença i  que hauria mor màrtir (decapitat) al començament del segle IV, es propaga ràpidament la seva devoció i en arribar a Roma s’hi crea una església, on amb el temps s’assumeix que estava dedicada a un sant de Roma. Es crea una llegenda diferent a la del d’Arles per el Sant Genís de Roma, comediant,  on ens diu  que quan estava  representant un espectacle davant Dioclesà, on  feia  burla del cristianisme, se li va aparèixer uns àngels que li i mostraven els seus pecats.  Genís es converteix de sobte a la fe cristiana i confessa el seu cristianisme a l'emperador  que el fa decapitar. El fet de celebrar-se el mateix dia i el no aparèixer la segona llegenda abans del segle VI fa creure amb un cas de desdoblament de personatge original.
Moltes parròquies han acabat venerant-los tots dos, cada un amb la seva imatge i atributs diferents, el d’Arles amb un pergamí a la ma testimoniant el seu ofici i el de Roma amb una careta de comediant, també fent referència al seu ofici i tots dos amb una fulla de palma a l’altra mà com a signe de martiri. Respecte als altres dos, el soldat i el monjo, en tinc molt poca informació, escassíssima, només que el soldat és venerat a la Catedral de Barcelona.
A la nostra parròquia  la tradició oral ens diu que el nostre és el de Roma, el comediant, i així també segons els goigs que coneixem, tot i que el bisbat actualment ens diu que és el notari, ja que degut a la destrucció de les relíquies l’any 36, quan es va restablir el culte passada la guerra, ens van portar unes relíquies de Torroella de Montgrí, on veneren el d’Arles.
Si ens remetem a la nostra imatge barroca actual els atributs que porta són espasa i fulla de palma, la fulla de palma fa referència al seu martiri i l’espasa? I és aquí on ve el dubte, si ja tenim un atribut de martiri a què pot fer referència aquesta arma, de la manera que va morir? o a l’ofici?
Un altre punt  que obre més el debat és que l’eminent malgratenc mossèn Felix Paradeda en el seu llibre “Malgrat i sos contorns” editat l’any 1915, ens  diu que el poble de  Sant Genís  celebra la seva festivitat l’onze d’octubre, i recordem que l’onze d’octubre és la diada del Sant Genís soldat. Una persona d’església i coneixedora de la història de la comarca i que segurament per la proximitat d’haver vingut a Sant Genís a ofici de Festa Major, com es podia equivocar de dia?
Fa la nostra imatge referència al Sant Genís soldat? L’espasa seria l’ofici llavors i la palma el martiri?
A Sant Genís no es conserva cap document de l’arxiu més antic de cent anys, i sabem que la memòria popular no va més enllà també de cent anys, ha canviat la parròquia la seva advocació de Genís al llarg de la seva història? Va ser un error del mestre que va fer el retaule del divuit i es va equivocar d’atributs?
Se m’obren moltes preguntes i encara no tinc respostes per tot, de moment però enguany seguirem  celebrant el vint-i cinc d’agost com a Festa Major, diada de Sant Genís de Roma.
Xevi Salicrú

dijous, 6 d’agost de 2015

Remences a Palafolls



Ben conegut és el conflicte remença del segle XV arreu del país, però poder no ho és tant el coneixement que en tenim del  nom de tots aquells pagesos, nom a nom, que es van agrupar en el primer sindicat d’Europa, tot un col·lectiu treballant   per abolir la servitud per primera vegada a Europa.
Aquests noms  els trobem a les actes redactades  al Llibre del Sindicat de Remença, document en llatí escrit entre 1448 i 1449 on conté totes les reunions per triar els  representants que havien de negociar l’abolició dels mals usos,davant el rei Alfons el Magnànim.  Reunions fetes a 912 parròquies de les diòcesis de Girona, Barcelona, Vic, Urgell i Elna, on hi consten 10.500 pagesos que hi varen fer cap.
Aquest valuós llibre, tota una geografia humana,  conservat a l’Arxiu Municipal de Girona va sortir a la llum l’any 1991, l’any 2004 va ser transcrit  i l’any 2013  va ser inclòs al registre de La Memòria del Món de la UNESCO. Aquest projecte de la UNESCO pretén amb aquest registre preservar  documents capitals de la humanitat per a entendre’n la seva evolució , cal dir que és el primer document català inscrit en aquest registre.

I d’aquestes reunions en tenim dues fetes al terme del  castell de Palafolls l’any 1448, una  al castell i l’altra a la plaça de la Vilanova de Palafolls, totes dues en presència del notari substitut Ferrer Peiró i on hi són convocats al repic de campanes i so de via fors els homes de Palafolls, la Vilanova i Pineda per manament de Gabriel Lleó, porter reial, també present. Diu Pineda doncs una part de la parròquies de Santa Maria de Pineda i Sant Pere de Pineda  formaven part del terme de Palafolls.

El dimecres 4 de desembre  a la plaça de la Vilanova de Palafolls es reuneixen de  la parròquia de Sant Genís de Palafolls i de Sant Pere de Pineda:
Pere Vitalis, Guillem Sartre, Pere Marçal, Llorens Jaubert, Pere Joany sa Creu, Joan Pinell, Genís Xorich, Pere Vallori, Bernat Buygues, Pere Feliu, Pere Moren, Jaume Guich, Antoni Antuny, Pere  Mestre del Mas Ledo, Vincens Rabasse, Pere Roig, Bartomeu  Çapedes, Antoni Spital, Bartomeu Riambau, Joan Rexach, Pere Joyer, Bartomeu Jutglar, Bernart Ullastre, Nicolau Riera, Jaume Pruna de Sassanons de vall de Moya, Pere Viader,  Antoni Puig, Guillem Torra alies Matheu, Salvador Ledo, Vicens Rupia, Jaume Gelat, Guillem Cortil, Antoni Rovira, Pere Ribos, Llorens Joya, Pere Sallent, Antoni Roig, Joan Jorda Moresch tutor del seu fill Joan Jorda Moresch, Guillem Poch, Joan Roquet alies Borrell, Joan Nebot, Joan Thomas, Andreu Ramis, Miquel Baldos, Pere Tortos, Bernat Alfos, Pere Bossagay, Pere de Vall de Julia, Antoni Puig tutor del pubill Francesc Fort, Pere Andreu, Bernat Jorda, Miquel Tria, Bernat Parera i Pere Gualter i dels testimonis Guillem Desclapers i Antoni Pascasi Clapers, notari de la Vilanova.
I el dijous 5 de desembre  al Castell de Palafolls es reuneixen del terme  Palafolls:
Ramon Puig, Jaume Dolç alies Ferrari, Pere Albarich, Bartomeu  Carreres, Antoni Custurer, Pere Bonet, Bernat Arago, Vicens Thosell, Jaume Dalmau, Jaume Puig de Umelles, Jaume Dalmau, Bernat Arguinbau, Guillem Stornell, Francesc Ferran, Llorens  Pellicer, Miquel Burch, Jaume Mestre, Esteve Rapaç, Pere Bages, Llorens Rosell, Pere Miquola, Genís Ferran, Jaume de Guerau, Ramon Rabinat del Mas Belluç, Bernat Planes, Ramon Ferrer, Pere Puig Rosell, Llorens Puig, Pere Verger dez Coll, Jaume Mas de la Vall, Guillem Mas, Bernat Sabater, Pere Asbert, Antoni Aulina, Nicolau Burguet, Bernat Gilabert, Bernat Verger de Vall, Nicolau Reig de Sant Genís, Pere Torrent, Guillem Alamany, Jaume Terrades, Bartomeu Vilaur, Antoni Feliu, Francesc Fonolleda i Guill  i dels testimonis Joan Escola i Joan Mauri sastre del terme.

Llegint detingudament el llistat hi podem veure cognoms encara existents a Palafolls com Puig, Mas, Alemany, Dalmau, Rovira, i sobretot cognoms que bé ara no els trobem com a tals però si que continuen al territori en forma de topònims de masies; Tortós, Fonolleda, Reig, Vall de Julia (Valldejuli), Aulina ( Mas Alsina) Jaubert ( actual Mas Gibert), Bages, Ribos (del Mas Ribas),Borrell, Pinell, Roig, Reixach, Jutglar ( actual Mas Xuclar), Jordà Moresch (Can Jordà), Alfos (actual ca l’Estiu) , Rupià (actual can Sureda),Roquet, Thomas. També masies de l’actual Sta. Susanna; Gualter (Mas Galter), Torrent, Bonet, Jordà,  Mestres, Poch. I de Malgrat Viader.
Hi ha cognoms que han perdurat en forma de topònim com  Sallent (paratge de Sant Genís), o  topònims de l’època i vigents encara com  Umelles, ( Vivelles), i Sassanons (veïnat de Gassanons).
D’altres cognoms que no han perdurat fins avui però que encara al segles XVII i XVIII existien   en forma de cognom i  nom de masia , així tenim  Joanysacreu, Ramis, Guill, Rapaç, Rabassa, Ferrer, Planes, Bossagay, Thosell, Carreres, Sabater, Dolç, Antuny, Xorrich, Sapedes, Spital (cognom Hospital) , Parera, Riera.
Tot i que  no  sabem els acords arribats en aquestes reunions, ni  sabem qui foren els escollits per representar-los, si que sabem que uns anys més tard molts d’ells o els seus hereus homologuen la sentència de Guadalupe de l’any 1486 pagant 60 sous per casa redimida. A partir d’aquest moment els masos van començar a creixer, doncs els permetia considerar el mas i les seves terres com a pròpies.

Xevi Salicrú