Veïnat versus Poble

Es pot considerar Sant Genís de Palafolls un poble?

Si ho preguntem als actuals veïns no en tindrem pas cap dubte, però si consultem la documentació generada al llarg de la història,  ja no queda tant clar això. Doncs tal com dic, hi ha un fort  sentiment de pertànyer a un poble, diferent del que seria l’actual Palafolls, un sentiment força tardà però.  El Terme del Castell de Palafolls va donar pas a tres municipis a l’època moderna, tres municipis on el seu origen serien les tres universitats que es van  formar al Terme.

L’època que recularia, per explicar aquest procés de sentiment diferenciat de la resta del municipi, seria a partir del segle XVII, quan la  Universitat de Sant Genís de Palafolls ja forma una entitat ben diferenciada de la resta del terme del Castell de Palafolls, on també hi trobaríem també dues universitat ben consolidades,  Vilanova de Palafolls  i Sta. Susanna. Aquestes Universitats podríem definir-les com a pobles. Totes tres universitats varen  donar  pas a la creació de tres municipis durant el segle XIX, tres municipis tres pobles, sense cap mena de dubte. 

La nostra universitat formada per cinc veïnats, on  serien tractats  igualitàriament en un principi (l’exemple el tenim a la creació per privilegi reial l’any 1688 de poder formar Consell de deu persones, on hi havia d’haver dos de cada veïnat) acabarien tenint més pes Sant Genís i Ferreries, els que  tindrien un nucli consolidat, els altres tres no passaran mai de masies disperses, per tant on hi ha nucli la població sempre serà més important. Sant Genís tot i ser el primer nucli acabarà perdent pes davant Les Ferreries, sobretot a partir del XVIII, bàsicament degut a  la seva millor situació tan a nivell comunicacions com per a la proximitat de més grans extensions de terra de conreu.

Durant tota aquesta etapa el concepte poble, universitat  i parròquia son sinònims en el cas de Palafolls, hem de pensar també que el centre polític i religiós seguia sent a Sant Genís,  això vol dir que tots els veïns havien d’assistir molt sovint a Sant Genís, missa, enterraments, reunions Consells Generals Universitats,.....

Al segle XIX les coses canvien, el pes demogràfic de les Ferreries és molt més superior que Sant Genís i els seus veïns volen els serveis  més a la vora de les seves cases. Durant tot el XIX  està pactat un equilibri de poders, quan l’alcalde és de Sant Genís el tinent alcalde és de Les Ferreries i quan l’alcalde és de Les Ferreries el tinent alcalde és de Sant Genís, al segle vint això ja no es complirà, Sant Genís va perdent pes davant les Ferreries, ja només es concedeix el càrrec de tinent alcalde a Sant Genís on al seu territori seria reconegut com a alcalde de Sant Genís.

La creació de la seu del primer Ajuntament també es situa a  Les Ferreries, deixant com a cosa del passat les convocatòries de la Universitat a peu de l’església. i a finals d’aquest segle XIX també es demana tenir església pròpia, a principis del XX s’acaba de construir i al 1929 es forma nova parròquia. També el veïnat de Les Ferreries comença a ser conegut com a Palafolls, és a dir una part  s’apropia del nom del tot.

I és aquí quan neix aquest sentiment diferenciat de pertànyer a dos pobles, sobretot el situaria al primer quart del segle XX, les comunitats es diferencien sense cap mena de dubte, l’evolució de les dues comunitats es fa paral·lela,  com veiem en aquests  sis següents punts:

- la Festa Major, cada un te la seva,  quan fins llavors només n’hi havia hagut una.

-Intent d’agregació a Malgrat. L’any 1926 els veïns de Sant Genís reclamen la segregació de la resta del municipi i agregació a Malgrat.

-Intent de segregació. L’any 1929 es redacta document per prohoms de Sant Genís, motivat principalment per la creació de la nova parròquia de les Ferreries, per demanar la independència, no s’arriba a fer públic.

-Sindicat pagesos diferenciat. Els pagesos de Sant Genís formen un col·lectiu diferent del de les Ferreries, ( tret important aquest quan el municipi era eminentment agrícola, els pagesos de Sant Genís no participen d’aquells gran projectes que els pagesos de  Les Ferreries construeixen, teatre i cafè, emblema de present i passat de Palafolls)El local sindicat que es construeix a Sant Genís forma part d’una delegació del de Malgrat, més tard però es constitueix com a independent.

- Escoles. La creació de diferents escoles ja durant la república.

 -Església. La creació d’una nova parròquia, eix bàsic en una societat molt religiosa.

Tots aquests punts deixen ben clar crec l’origen d’aquest sentiment, que no cal justificar però, ja que si existeix en el cor de la gent ja és prou vàlid, però crec que calia puntualitzar uns fets  que expliquen el perquè de tot plegat.

Tot i que les coses mai son igual i sempre evolucionen, actualment aquest sentiment ja no creix, i no es transmet com ho ha fet al llarg del segle XX, diferents coses en tenen la responsabilitat, la primera,  és el tancament de l’escola  l’any 1988, element bàsic; el creixement d’una urbanització on predomina un tipus de gent poc arrelada al territori i on difumina aquest sentiment; el potent focus d’atracció que forma les Ferreries  a nivell entitats, serveis, comerç, activitats extraescolars, escola, davant la quasi nul·la atracció social de Sant Genís.

Quan els integrants  d’un col·lectiu perden  les relacions entre ells tendeix a desaparèixer  dit col·lectiu, al meu parer, és el que passa amb Sant Genís, no hi ha punts o molt pocs de trobada entre els genissencs, cosa que fa perdre el sentiment de pertànyer a un col·lectiu.

Però la història és això, una evolució constant per bé  o permal.

Xevi Salicrú