dilluns, 21 de desembre de 2015

Conte de Nadal


Demà serà un d’aquells dies esperats, faré festa,  i podré anar tot el matí a l’arxiu comarcal, oloraré  vells papers, llibres de la notaria de la Vilanova de Palafolls a inicis del segle XVIII. Me’n vaig  cap al llit, i com sempre,  i a modus de ritus diari,  poso el bernat de la porta de l’escala de dalt. Més d’un cop, quan ja sóc al llit, m’he tornat a aixecar per no haver-lo posat. Algú en diria,  manies! jo en dic costums. Per agafar el son,  agafo  l’inventari per repassar els volums que demanaré a l’arxiver....

Com cada vigília de Nadal anàvem amb l’avi a buscar molsa per fer el pessebre, sempre cap al sot de Can Vidal, era  a bagueny i la molsa, si havia plogut, se ni feia molta. Sempre seguíem la mateixa ruta, agafant  el camí fondo de casa, la feixa  de la riera, la carretera d’en Gibert, el quadró, resseguíem la paret de la “fundició”   i cap a Can Vidal.

En passar per davant de Can Vidal, l’avi em va dir:

- Mira noi! Ara fa molts anys, en una diada com avui,  hi va haver un robatori  aquí, a Can Vidal, i el que van robar era de casa!.

Vaig obrir els ulls com taronges i em preguntava com podia haver-hi coses de casa a allà, si allò no  havia estat mai de Can Reig? I quines coses ens van robar? Or? Diners? El vaig atabalar de preguntes.

I em va explicar la història des del principi.

Per la vigília de Nadal de l’any 1711 en Francesc Reig, un avantpassat nostre, i que en aquell moment era el batlle del Terme del Castell de Palafolls, tenia amagat  a Can Vidal un sac de faves, una coixinera de tela guarnida d’escot, faldilles d’estamenya vermella guarnida de puntes blanques i voltades de beta groga, un davantal de mitja seda negra, un capell nou  de tela blanca,  camises, tres d’home i tres de dona, joies, anells d’or, un amb una pedra blanca i perles i l’altre amb set pedres vermelles i sis culleres de plata. Tot això ho havia amagat allà per què el seu propietari, en Mariano Vidal, s’havia absentat a causa dels francesos. Hi havien a Maçanet tropes borbòniques acampades. En Francesc, preocupat per l’arribada de tropes partidàries del Borbó,  va decidir amagar  aquelles coses de valor a Can Vidal.

El tinent Benavente i tres soldats més, que eren agregats  al Regiment de Subies  que formava part de l’exèrcit de l’arxiduc Carles i que en aquell moment estaven allotjats a Pineda, van anar a passar tres dies autoconvidats a Can Valldejuli de la Torre.

 -Autoconvidats avi? li vaig preguntar.

En aquella època les tropes mobilitzades s’allotjaven per les cases del territori, i alguns pagant diners se’n podien lliurar o si tenien algun càrrec rellevant hi estaven dispensats. En Francesc Valldejuli, propietari del Mas Valldejuli,  jurat de la Universitat de Sant Genís i amic d’en Reig, els va donar cada dia pa, vi, carn i grana pels cavalls. La vigília de Nadal en Benavente i els soldats  van aparèixer amb un sac de faves i una coixinera plena de coses que ell no va poder veure, van sopar i a l’endemà , van marxar a primera hora.

Al cap de uns dies  en Francesc Reig es va adonar que  havia desaparegut tot el que havia amagat a Can Vidal. Can Vidal era una casa molt propera a Can Valldejuli de la Torre, i fins i tot fa molt de temps havia format part tot de la mateixa finca i era coneguda com a Can Valldejuli de Dalt, però es va segregar quan  va formar part del dot d’una filla que es va casar amb un Vidal.

Ho va comentar al seu bon amic, en Francesc Valldejuli, que al viure-hi tan a prop  podia haver vist alguna cosa. Ell li digué el que havia passat a casa seva aquells dies, i de seguida van lligar caps.

-Pots estar segur que això que t’han fumut, t’ho ha robat el Coronel Benavente! Li digué en Valldejuli.

Sabien que el dia anterior havia arribat a Pineda el Comte de Galves, General del Regiment de Cavalleria de Subies i decidiren anar-hi .

L’endemà eren a Pineda, juntament amb en Francesc Estiu, l’altre jurat de Sant Genís. Com a autoritats locals varen ser rebuts de seguida pel General. Va  fer cridar al Coronel Royo i aquest al tinent Benavent, i  vist que havia estat enxampat va confessar els fets ràpidament al seu cap. El tinent de seguida s’avingué a pagar-ho tot.
- Avi, com ho saps tot això? Li vaig preguntar.

- Poder que ens posem a buscar molsa que se’ns farà tard,  però si vols t’explicaré com ho sé això......

Riiiiiiiing! Dos quarts de vuit. He somiat, em sembla amb l’avi, no se pas que m’explicava, bé, és hora d’aixecar-se, esmorzar i fer  via cap a l’arxiu.



 Els personatges, fets de l’època de la guerra de successió i el robatori  són  reals i estan documentats a l’Arxiu Històric Comarcal Fidel Fita d’Arenys de Mar. Notarial. Manuscrits núm. 174, 4-1-1712.
 
                 Signatura d'en Francesc Reig

El document, que ens explica aquests fets, és una declaració feta a la   notaria de la Vilanova de Palafolls  per en Francesc Reig, batlle del terme i castell de Palafolls entre el 1711 i 1713.
Segons l’acta, els fets van passar el dia de Nadal de l’any 1712, però segons la nostra cronologia actual  som al Nadal del 1711. Durant aquella època es comptava per anys de la Nativitat,  el que volia  dir que el primer dia de l’any era el 25 de desembre i  no el primer de gener com ara. Així el dia anterior,el vint-i-quatre,  havia estat l’últim dia de l’any i el vint-i-cinc  primer dia de l’any 1712.
És reconeguda en els documents quan  apareix  la fórmula “Anno a Nativitate Domini” ( any de la Nativitat del senyor) Aquest sistema fou implantat a Catalunya i a tota la Corona d’Aragó  el setze de desembre de 1350 per una ordenança del rei   Pere el Cerimoniós, dictada a Perpinyà, i perdurà fins al primer quart del segle XVIII.

Xevi Salicrú